Opinió

De reüll

Igual que abans?

Em costa de creure que la pandèmia ens travessi sense deixar empremta

Engego la ràdio men­tre pre­paro l’esmor­zar i em sento trans­por­tada al pas­sat, amb la rea­pa­rició dels embus­sos de tràfic als acces­sos de Bar­ce­lona. L’A-2, l’AP-7, la C-58, la B-30... les con­ges­ti­ons en hora punta de sem­pre. A mesura que avan­cem cap a la sor­tida del túnel –o això és el que volem creure amb la vacu­nació mas­siva–, ens pre­gun­tem com seran les nos­tres vides futu­res. Farem el mateix que abans? Tor­na­rem a omplir camps d’esports, cine­mes i tea­tres? A que­dar en àpats mul­ti­tu­di­na­ris? Repren­drem les set­ma­nes labo­rals a l’ofi­cina, o alter­na­rem amb dies de tele­tre­ball? Es bui­da­ran les ciu­tats? Viat­ja­rem a les matei­xes des­ti­na­ci­ons somi­a­des? Ens diver­ti­rem de la mateixa manera? Neces­si­ta­rem pas­sa­port sani­tari per moure’ns? Des­ter­ra­rem les mas­ca­re­tes? Ens vindrà de gust repren­dre hàbits i cos­tums del pas­sat? Ens refa­rem del dolor i del des­gast emo­ci­o­nal que ens ha cau­sat la Covid? Can­viarà la nos­tra escala de valors, les nos­tres pors, la per­cepció de les coses?...

La lògica diria que no tot serà exac­ta­ment igual que abans. Em costa de creure que una experiència com la que estem pas­sant ens tra­vessi sense dei­xar empremta. Sense alte­rar ni un mil·límetre la nos­tra forma de viure i de veure el món. Espero i con­fio que d’aquesta en sor­tim, això sí, reforçats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia