Opinió

opinió

La Pepa, una gran dona!

Va obrir les portes de casa seva de bat a bat i el seu menjador era un centre cívic

M’honora i m’emo­ci­ona començar la meva col·labo­ració amb El Punt Avui par­lant de la Pepa, que hi havia tre­ba­llat durant molt de temps. La Maria Josep, com la coneixíem la colla de Santa Coloma de Far­ners. Va arri­bar al poble per viure-hi amb unes ganes immen­ses d’inte­grar-se i par­ti­ci­par acti­va­ment en pro­pos­tes cul­tu­rals, lúdiques, soci­als, edu­ca­ti­ves.

Des del pri­mer dia va obrir les por­tes de casa seva de bat a bat i per moments el seu men­ja­dor es con­ver­tia en un ver­da­der cen­tre cívic. S’hi havien orga­nit­zat xer­ra­des de tota mena amb dis­cus­si­ons polítiques aca­lo­ra­des, idees auda­ces, pro­jec­tes pro­gres­sis­tes sem­pre amb la seva com­pli­ci­tat i la d’en David, pare dels seus fills, l’Oriol i la Laia. Esde­ve­nien uns veri­ta­bles amfi­tri­ons. Ins­tal·laven uns mata­las­sos a terra, sovint fal­ta­ven cadi­res, i allà asse­guts dis­cutíem, pro­posàvem, ana­litzàvem, a vega­des fins a altes hores de la mati­nada. El seu dina­misme enco­ma­nava. La Maria Josep i la seva amiga Sal­va­dora, que com ella ens va dei­xar també ben aviat afec­tada per aquesta greu malal­tia que és el càncer, s’empes­ca­ven unes vet­lla­des ame­nes i diver­ti­des amb esce­nes tea­trals i gags que riu-te’n dels del Polònia. S’inven­ta­ven tota mena de cançons paro­di­ant polítics i per­so­nat­ges de l’època que es con­ver­tien en un ale­gre i diver­tit musi­cal. Sem­pre radi­ant, amb la seva poblada cabe­llera arris­sada que li donava un toc entre hippiós i ele­gant. Era ale­gre i diver­tida i trans­me­tia el seu entu­si­asme a tot­hom que l’envol­tava. Com­pro­mesa amb la vida social, defen­sora i acti­vista dels Drets de la Dona, femi­nista fins al moll de l’os.

El diven­dres 4 de juny l’Ajun­ta­ment de la seva ciu­tat d’adopció li va retre un meres­cut home­natge amb la des­co­berta d’una placa com­me­mo­ra­tiva en honor seu en l’espai lliure entre els car­rers Pare Coll, Narcís Mon­tu­riol i San­ti­ago Rusiñol que passa a deno­mi­nar-se pla­ceta Pepa Bouis. Un indret molt esca­ient per evo­car la seva memòria. Que con­tenta que esta­ria la Pepa al saber-se recor­dada com a defen­sora de la dona i llui­ta­dora incan­sa­ble. Es mos­tra­ria il·lusi­o­nada amb la con­se­lle­ria d’Igual­tat i Femi­nis­mes i aplau­di­ria que n’estigués al cap­da­vant la Tània Verge. Me la ima­gino par­ti­ci­pant en Cap dona en l’oblit i con­ti­nu­ant la lluita en movi­ments femi­nis­tes. Una gran dona, la Pepa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia