Opinió

Tribuna

Agosarats en el sector del vi

“El model històric de l’elaboració d’escumosos va apostar més per la quantitat que per la qualitat, i obliga el pagès a vendre el raïm al preu de fa 30 anys

Cele­bro que, per fi, el govern de la Gene­ra­li­tat hagi optat per una dona al cap­da­vant de l’Incavi (Ins­ti­tut Català de la Vinya i el Vi). I cele­bro que ella hagi estat prou ago­sa­rada per accep­tar. Es diu Alba Bal­cells i diu que s’ha mar­cat el repte de fer de mit­jan­cera entre els page­sos i els cellers per superar l’històric pro­blema del preu del raïm. Un objec­tiu llo­a­ble, però també difícil. Cele­bro que, per fi, hi hagi polítics amb la volun­tat de superar pro­ble­mes reals, que afec­ten les per­so­nes reals d’aquest país, i amb empenta sufi­ci­ent per mar­car-se objec­tius d’aquesta enver­ga­dura.

També diu que vol reu­ni­fi­car

el sec­tor dels escu­mo­sos (que és on hi ha més pro­ble­mes amb els preus del raïm) sota l’empara de la DO Cava. El model històric de l’ela­bo­ració d’escu­mo­sos va apos­tar més per la quan­ti­tat que per la qua­li­tat, i ha obli­gat els page­sos a ven­dre el raïm al mateix preu que 30 anys enrere. Qui hi gua­nya en aquesta ope­ració? Pre­ci­sa­ment una de les últi­mes actu­a­ci­ons de la Gene­ra­li­tat va ser sub­ven­ci­o­nar l’ús de most con­cen­trat rec­ti­fi­cat (MCR) per a l’ela­bo­ració d’escu­mo­sos empa­rats sota la DO Cava i la DO Penedès. Així es garan­teix la com­pra de més raïm i es lluita con­tra els famo­sos exce­dents. Però a quin preu es com­pra el raïm per a l’ela­bo­ració de l’inno­va­dor MCR?

Diu Alba Bal­cells

que, amb la revisió del regla­ment que ha fet la DO Cava, “seria òptim que Clàssic Penedès i Cor­pin­nat tor­nes­sin” a l’únic con­sell regu­la­dor d’ori­gen català que depèn direc­ta­ment del minis­teri i no de la Gene­ra­li­tat, que és d’on ella és direc­tora gene­ral... Això és objec­ti­va­ment para­do­xal. Per què deu ser que alguns polítics cata­lans tenen encara aquest sen­ti­ment de ser­vi­lisme res­pecte al govern de l’Estat?

No m’ima­gino cap direc­tor

gene­ral del Minis­teri d’Agri­cul­tura, Pesca i Ali­men­tació defen­sant que els vins espa­nyols s’empa­res­sin sota el parai­gua d’una admi­nis­tració homòloga en un país veí. I més tenint en compte com, en oca­si­ons, el minis­teri ha uti­lit­zat la DO Cava com a arma llancívola con­tra els pro­duc­tors i ela­bo­ra­dors cata­lans. Suposo que tots els segles de setge han garan­tit que el xip de la dependència esti­gui tan incor­po­rat als gens que per algun lloc ha de sor­tir.

Alba Bal­cells diu també

que està oberta
a escol­tar els que defen­sen la cre­ació d’una nova DO d’escu­mo­sos del Penedès, que és la regió on va néixer el cava. Però ho diu, pre­ci­sa­ment, quan les nego­ci­a­ci­ons entre Clàssic Penedès i Cor­pin­nat estan atu­ra­des. Els dos grups d’ela­bo­ra­dors les van apar­car després de com­pro­var que hi havia línies ver­me­lles que no es podien superar encara i que el con­text neces­si­tava madu­rar una mica més, sobre­tot, res­pecte al nivell d’auto­e­xigència impo­sat per garan­tir pro­duc­tes de màxima qua­li­tat. La veri­tat és que no acabo de veure que les con­ver­ses es puguin repren­dre amb tanta faci­li­tat. Però també és cert que la història ens ense­nya que el que no se solu­ci­ona en cent anys, se solu­ci­ona en uns segons. Només cal tro­bar el lloc i el moment ade­quats.

En els últims anys,

el sec­tor del vi a Cata­lu­nya ha avançat molt. Con­cre­ta­ment ho ha fet en el sen­tit con­trari al que mar­cava el model només deu o quinze anys enrere. “Evo­lu­ci­o­nem cap als orígens”, diu l’eslògan d’un celler del Penedès, que expe­ri­menta amb pro­ces­sos de pro­ducció de dues gene­ra­ci­ons enrere, amb colli­tes ecològiques i amb la mínima inter­venció. I, pre­ci­sa­ment, és en aquest sen­tit que la rea­li­tat està demos­trant que els avis i besa­vis ja havien tro­bat el bon camí. Amb la tec­ni­fi­cació dels pro­ces­sos de pro­ducció i ela­bo­ració no n’hi ha prou.

Una vegada més,

aquest cop en el sec­tor del vi, la rea­li­tat demos­tra que l’equi­li­bri és la clau. El sec­tor neces­sita inno­vació i tec­no­lo­gia en la justa mesura: sense aban­do­nar allò que con­necta el vi al ter­ri­tori, l’ori­gen, les arrels. És per això que no m’atre­vi­ria a par­lar de divisió en el sec­tor dels escu­mo­sos. Hi ha ela­bo­ra­dors que van sor­tir de la DO Cava rei­vin­di­cant orígens, arrels, pro­ces­sos d’ela­bo­ració o pro­ducció que posa­ven en qüestió la majo­ria. I hi ha ela­bo­ra­dors que van ser con­vi­dats a mar­xar perquè havien apos­tat per alts nivells d’auo­te­xigència i ho volien fer palès. Aquests ago­sa­rats han estat la punta de llança de molts can­vis. I ho cele­bro!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia