Opinió

Tribuna

Decisions que costen

“Els qui hem tingut o tenim dubtes sobre segons quines mesures que ens apropen a una obligatorietat imposada no som persones inconscients, ben al contrari

Tot just fa un mes parlàvem de la reac­ti­vació d’acti­vi­tats d’estiu, tan impor­tants per al bagatge emo­ci­o­nal posi­tiu que neces­si­ten les cri­a­tu­res. Ho dèiem amb la con­fiança rea­lista de qui coneix les incer­te­ses d’un temps que se’ns està fent llarg i que ens obliga a repen­sar molts hàbits de vida. Poc després que s’aixequés una mica la veda, les imat­ges de la guàrdia urbana bar­ce­lo­nesa obrint-se pas entre la gen­tada –la majo­ria joves estran­gers– es con­tra­de­ien amb una nor­ma­tiva que con­ti­nu­ava pro­hi­bint les reu­ni­ons de més de sis per­so­nes. Imat­ges que recor­da­ven les con­sig­nes d’aque­lla lli­ber­tat madri­le­nya que alguns polítics han pro­cla­mat sense cap mena de fre. El tema no és que s’hagin cele­brat revet­lles massa d’hora, sinó de quina manera s’ha fet. Men­tres­tant apa­reix una nova vari­ant més enco­ma­na­dissa, la corba de con­ta­gis torna a enfi­lar-se dalt de tot, i els gover­nants ense­nyen la tar­geta ver­me­lla: noves mesu­res de con­tenció que aigua­lei­xen l’ale­gria i que recor­den la importància de la pre­venció i també la segu­re­tat rela­tiva de les vacu­nes –estar més o menys immu­nit­zat no vol dir ser invul­ne­ra­ble–. I així estem. Jo soc dels qui en prin­cipi espe­ra­ven a vacu­nar-se, perquè no estava gens con­vençuda d’unes vacu­nes que no dei­xen de ser expe­ri­men­tals. Final­ment, però, m’he deci­dit a fer el pas, no pas perquè els tele­notícies tor­nin a sem­brar el pànic ni tam­poc perquè experts i pro­fes­si­o­nals es posin les mans al cap, sinó per un tema fami­liar. A hores d’ara, s’hau­ria d’haver fet molta més inversió en cen­tres d’atenció primària i als hos­pi­tals, que seguei­xen patint els efec­tes de velles reta­lla­des de pres­su­post enfront d’una major població i d’una demanda hos­pi­talària crei­xent. Em sem­bla que aquest és un dels pro­ble­mes prin­ci­pals que no pot ser atribuït a la res­pon­sa­bi­li­tat de la població (un altre és el de con­tro­lar els qui actuen de manera irres­pon­sa­ble).

Tan­ma­teix, entenc els qui con­ti­nuen no volent-se vacu­nar, sem­pre que res­pec­tin els pro­to­cols, o els que pre­fe­rei­xen seguir espe­rant. A casa estem una mica divi­dits, perquè tenim un malalt d’alt risc, amb difi­cul­tats pul­mo­nars i cardíaques, i fins ara l’havien vol­gut vacu­nar amb Astra­Ze­neca. És pro­ba­ble que una part del per­cen­tatge de gent de més de 60 anys que encara no s’ha vacu­nat hi hagi estat reti­cent per situ­a­ci­ons com aquesta, que es poden per­ce­bre com una coacció. Més quan dius que de moment no et vacu­naràs i et tit­llen d’inso­li­dari i d’ego­ista. De fet, cada dia que passa, veiem com ens enca­mi­nem cap a un estat d’obli­ga­to­ri­e­tat que passa per damunt del dret indi­vi­dual a deci­dir sobre la pròpia salut. Poc després de la cons­ta­tació d’una cin­quena onada, men­tre al nos­tre país es repre­nien algu­nes mesu­res, a França, el pre­si­dent Macron pro­hi­bia entrar als res­tau­rants i bars les per­so­nes no vacu­na­des o sense test de PCR nega­tiva. També anun­ci­ava que s’esten­drien les mesu­res als trens i avi­ons (del metro i auto­bu­sos, ni paraula?), al mateix temps que posava sota sos­pita Por­tu­gal i Espa­nya –fet que implica con­seqüències per a Cata­lu­nya, com a des­ti­nació turística que és–. Sé per fonts fide­dig­nes que, pocs dies abans d’aquell anunci ofi­cial, fami­li­ars de polítics fran­ce­sos, amics i cone­guts, havien cele­brat un casa­ment força mul­ti­tu­di­nari en una masia del nos­tre país, i molts ana­ven sense mas­ca­reta. Un altre exem­ple de la doble vara de mesu­rar a què estem habi­tu­ats. Són aspec­tes com aquests els que moles­ten. Els qui hem tin­gut o tenim dub­tes sobre segons qui­nes mesu­res que ens apro­pen a una obli­ga­to­ri­e­tat impo­sada no som per­so­nes incons­ci­ents, ben al con­trari.

Aquests dies he relle­git l’obra Si això és un home, de Primo Levi, un autor que va sobre­viure a un camp d’exter­mini i a la pit­jor pandèmia, que és la into­lerància humana por­tada al límit. Primo Levi es declara un home amb volun­tat de reconèixer els com­panys com a per­so­nes amb espe­rit capaç de no des­mo­ra­lit­zar-se. Vull pen­sar que aquesta etapa actual pot ser­vir-nos d’apre­nen­tatge. Jo pro­cu­raré no jut­jar en cap moment els qui pre­nen una o altra decisió. M’he vacu­nat i el millor que puc fer ara és no pen­sar gaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia