Opinió

Raça humana

L’atractiu del guany fàcil

És poc o molt que més de 400.000 per­so­nes siguin ludòpates, que no puguin resis­tir l’impuls de jugar arris­cant diners? I, sobre­tot, ho con­si­de­rem impor­tant o un sim­ple efecte col·late­ral de la pode­rosa indústria de l’entre­te­ni­ment? Hi ha temes que no des­per­ten aque­lla alarma tan atra­ient per als mit­jans i que mou els polítics a pren­dre mesu­res con­tun­dents, i aquest n’és un per la seva escassa visi­bi­li­tat: cada afec­tat afronta sol les con­seqüències de la seva addicció amb el suport de la família si és el cas i d’enti­tats espe­ci­a­lit­za­des. Per això donem la ben­vin­guda a l’entrada en vigor del decret de comu­ni­ca­ci­ons comer­ci­als de les acti­vi­tats del joc apro­vat l’octu­bre pas­sat a pro­posta del Minis­teri de Con­sum i que limita con­si­de­ra­ble­ment l’agres­si­vi­tat de l’oferta publi­citària d’apos­tes digi­tals: a par­tir d’ara els anun­cis només es podran eme­tre d’una a cinc de la mati­nada, mai durant les retrans­mis­si­ons espor­ti­ves, i no hi haurà patro­ci­nis espor­tius de les mar­ques. El minis­tre Garzón ha ofert dades i argu­ments rao­nats sobre un pro­blema de salut pública amb greus impli­ca­ci­ons soci­o­e­conòmiques que atrapa cada vegada més joves d’entre 18 i 25 anys, molts d’ells en situ­ació precària i, per tant, més vul­ne­ra­bles als cants de sirena d’una picos­sada amb un parell de clics al mòbil. Al dar­rere hi ha també un model de soci­e­tat que esti­mula i nor­ma­litza el guany fàcil. Vegin una de les res­pos­tes més habi­tu­als de ludòpates que ini­cien trac­ta­ment: “Per què m’he d’esforçar a estu­diar si en una tarda puc gua­nyar més que el meu pare en un mes?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.