Opinió

A la tres

Ricardejant

“El debat del Prat s’aclareix: el govern que volia i dolia s’ha decidit, el municipi s’hi oposa i Aena dialoga intimidant

Abans d’escriure aquest article he passejat pels aiguamolls del voltant de la Ricarda (l’estany més atractiu està tancat perquè és de titularitat privada tot i admetre visites). Res estrany en un veí del baix Baix Llobregat tan mancat d’espais naturals. Per arribar-hi, només cal travessar la ronda Litoral, la C-32 que enllaça amb la Gran Via, i les vies del TAV, les de rodalies i les vies úniques de mercaderies dels FGC i de Seat. Un territori trinxat, amb poca zona verda i gairebé ja cap de natural, perquè el mateix estany del nord de l’aeroport del Prat va ser traslladat de lloc per a l’ampliació del 2009. La pandèmia ha posat de manifest com d’important és l’espai obert, quan se’ns reclamava espaiar-nos en un entorn urbà on no hi ha ni espai físic.

A mesura que s’acosta el termini per fixar les inversions aeroportuàries per a la pròxima dècada es va aclarint el debat i sabent, de passada, que Barajas ja té garantits els fons. L’ens Aena projecta l’ampliació eliminant la Ricarda i amenaça de deixar d’invertir-hi, però la seva unilateralitat –tan qüestionada a les institucions sobretot si són catalanes– és assumida i gens debatuda. El govern s’ha decidit per la preservació, després d’un estiu de vol i dol entre els llocs de treball i l’augment de vols transoceànics promesos i la preservació de l’espai. L’Ajuntament del Prat s’ha enfrontat sempre a qualsevol ampliació, però disfruta d’uns ingressos que li permeten uns serveis com cap altre de Catalunya, provinents de l’ús aeri del seu extens municipi.

El diàleg i l’acord que tant es retreuen a l’independentisme no els practica l’Estat. Es critica que el govern dugui peticions de màxims a la taula de diàleg com ara el referèndum, quan Aena només ofereix un pla, i l’agafes o el deixes. No admet alternatives intermodals de transport, ni reconfigurar pistes, ni ampliar cap al mar... ja ni en parlem de cedir en la cogestió. Potser és que el cas del Prat mostra el model de diàleg de Pedro Sánchez: els catalans que opinin i debatin, que l’Estat ja decidirà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia