Opinió

Keep calm

Salvar Espanya del naufragi

Mol­tes fic­ci­ons no són ingènues, asèpti­ques o sim­ple­ment per entre­te­nir el per­so­nal. Jus­ta­ment les que es pre­sen­ten de manera explícita amb aquesta màscara, i més si ho fan amb un gran des­ple­ga­ment de mit­jans, són les que ama­guen una volun­tat ideològica més con­tun­dent. És el cas, per exem­ple, d’una sèrie que ara s’està eme­tent a Movis­tar i que reflec­teix la història del res­cat d’un tre­sor enfon­sat en el mar, a prop de Gibral­tar, el sucós dere­licte d’un vai­xell espa­nyol del segle XVIII. En faig un resum apres­sat. Una empresa nord-ame­ri­cana que es dedica a aquest negoci (i que té diners, molts diners, i que és pre­sen­tada en tot moment com un exem­ple de pira­te­ria moderna) troba les res­tes i se n’apro­pia. Uns quants espa­nyols, amb l’ajut d’un advo­cat ame­ricà, ple­de­gen perquè el tre­sor torni a Espa­nya. Aquesta sèrie, la pri­mera d’Ale­jan­dro Amenábar, sem­bla que tindrà el mateix final de la fra­gata Mer­ce­des, el tre­sor de la qual també va ser “robat” per uns ame­ri­cans fa uns anys. La victòria de la raó històrica i patriòtica enfront de l’espoli, l’afany de riquesa i la pre­potència dels ame­ri­cans. Un clàssic. La nove­tat és que, en la ficció, el govern espa­nyol –o més ben dit: el deep state, amb con­ne­xi­ons mafi­o­ses amb els “pira­tes”– més aviat entor­peix la inves­ti­gació perquè el tre­sor torni a casa. L’Estat pro­fund i obs­cur mira pels seus interes­sos obs­curs i pro­funds, men­tre una colla d’atre­vits herois mal­den per sal­var la pàtria. I, de fet, la huma­ni­tat sen­cera, la que con­serva el roman­ti­cisme de les cau­ses nobles. En aquesta colla hi ha un diplomàtic jove que vota PP, una noia les­bi­ana que vota Pode­mos, un exle­gi­o­nari arrau­xat i fei­xista que con­serva l’espe­rit naci­o­na­lista en con­tra de la burocràcia, i un minis­tre de Cul­tura (s’assem­bla molt a Javier Solana) que, en un esclat de devoció per la justícia, deci­deix fer front a l’immo­bi­lisme dels des­pat­xos ofi­ci­als. És a dir: l’essència. És a dir: no impor­ten les pro­cedències, les ide­o­lo­gies, les clas­ses. El que importa és sal­var l’honor d’Espa­nya. Sal­var Espa­nya del nau­fragi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia