Opinió

Tribuna

Socialdemocràcia amb pàtria única?

“Som molta gent els independentistes socialdemòcrates, que volem una República Catalana solidària. Que organitzi a Europa una xarxa de repúbliques socialistes. S’implantarà la socialdemocràcia del PSOE?

Sen­tir en Pedro Sánchez en el con­greso del PSOE, retor­nant al dis­curs tan aban­do­nat de la soci­al­de­mocràcia, ha sigut, si més no, una revi­fa­lla enmig d’una soci­e­tat que els dar­rers anys ha estat enfon­sada ale­gre­ment dins les for­mes de pro­ducció i d’orga­nit­zació social del “campi qui pugui”. És a dir, neo­li­be­rals. No ha atu­rat el dis­curs a un cop d’ull, sinó que ha ano­me­nat els ele­ments que cons­ti­tu­ei­xen un estat arti­cu­lat amb el mètode soci­al­demòcrata, és a dir, amb la soci­e­tat del benes­tar. Podia anar segur el pre­si­dente del gobi­erno de España. Amb cosa de poc temps, una bona colla d’estats d’aquells de “nord enllà”, Noru­ega, Suècia, Dina­marca, Finlàndia, amb el cop fort del dar­rer moment, la victòria d’Olaf Scholz a Ale­ma­nya, s’han afer­rat nova­ment a l’arti­cu­lació social, política i econòmica dels prin­ci­pis d’aquell mètode que tan admi­rat fou i tant va fun­ci­o­nar, en els anys del terç final del segle XX... ara mateix.

Ha sigut tan immen­sa­ment cru­ent la gar­ro­tada del neo­li­be­ra­lisme arreu de les soci­e­tats occi­den­tals que una reacció a favor d’una soci­e­tat “justa”, si no era d’espe­rar, sí que era de desit­jar. El ter­ra­bas­tall d’inici del segle XXI, amb una alçada ver­ti­gi­nosa dels preus dels habi­ta­cles que d’un dia per l’altre dupli­ca­ven, la crisi dels sous ver­go­nyo­sa­ment dife­ren­ci­ats i la coro­nació de tot ple­gat amb la cai­guda de Leh­man Brot­hers, el 2008, esta­fant diners a manta, des dels grans teni­dors fins als petits estal­vi­a­dors, i etc. va ini­ciar un roda­ment de cap que quasi esborrà tota espe­rança. A casa nos­tra, va engan­xar la crisi la gene­ració dels nos­tres fills, que van tan­car petits nego­cis, empre­ses, ofi­ci­nes vàries. Que van com­prar habi­ta­cles, els que podien, amb crèdits per a tota la seva vida, a 40 o 50 anys. Amb paga­ments al comp­tat que reque­rien altres crèdits. Sen­tir, doncs, el cant dels soci­a­lis­tes espaÑols, que retor­nava a la can­ta­re­lla tan repe­tida en les nos­tres revo­lu­ci­ons, ha sigut almenys res­pi­rar fons. Espe­rem que aquests bells desit­jos no es con­ver­tei­xin en foc d’ence­nalls.

Però... el ‘Pre­si­dente’ va par­lar de Cata­lu­nya i no va poder. No va poder dei­xar de dir “patria única”, “unida”. Al peu de la lle­tra va acla­mar: “...de su patria que es España.” I si no li va sor­tir un “cara al sol” va ser, pot­ser, perquè ja des­a­fina prou. Señor Pedro Sánchez, señoría, no faci malbé tan fàcil­ment un pro­jecte engres­ca­dor. Aquest Estado, com vostè mateix va dir abans de ves­sar-la, està for­mat per “naci­o­na­li­da­des”... mot que els encanta dir en lloc de naci­o­nes. For­mada de veri­ta­bles països que han sigut grans estats des de plena edat mit­jana. Cata­lu­nya, el 985, ini­cia la inde­pendència dels com­tats cata­lans, feus de l’Imperi dels caro­lin­gis. I l’obté, escrita, al Trac­tat de Cor­beil, quan els com­tes de Bar­ce­lona, la potes­tas de tots els com­tats, ja havien here­tat el regne d’Aragó. I que havien repo­blat Mallorca. I València, que ano­me­na­ren “Regne”. I no oblidi que la soci­al­de­mocràcia no és, en abso­lut, antagònica al desig d’una República Cata­lana, amb el desig d’auto­go­vern, que quan passa pel con­cepte República ja és per se un desig de soli­da­ri­tat amb els pobles del món. Ara mateix, amb tots els pobles d’Europa.

La soci­al­de­mocràcia res­pecta les con­sul­tes democràtiques. En fa un prin­cipi invi­o­la­ble. I com­porta els ser­veis soci­als públics: sani­tat, edu­cació, segu­re­tat social, ajut a la dependència, trans­ports, elec­tri­ci­tat, gas, asse­gu­rança d’atur, vigència de les pen­si­ons, etc. Intervé a con­tro­lar, per exem­ple, l’accés de la gent als habi­ta­cles. I, és clar, a la soci­e­tat del benes­tar li cal l’apor­tació fis­cal, els deguts i con­tro­lats, esca­lo­nats, impos­tos. És un pro­jecte d’apor­tació solidària de tota la soci­e­tat. I no és antagònica de cap sen­tit de país.

Som molta gent els inde­pen­den­tis­tes soci­al­demòcra­tes, que volem una República Cata­lana solidària. Que orga­nitzi a Europa una xarxa de repúbli­ques soci­a­lis­tes. S’implan­tarà la soci­al­de­mocràcia del PSOE?, par­tit amb qui hem de par­lar sense atu­ra­dor, fins a acon­se­guir l’amnis­tia i sen­tir que diu: Cata­lu­nya és una nació i té dret a deci­dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.