Opinió

De set en set

Els sona la història?

Si jo fos un dels més de 4.000 inde­pen­den­tis­tes repre­sa­li­ats dels últims qua­tre anys, o la mare o la pare­lla o la veïna d’un d’aquests, estic con­vençuda que ara posa­ria a parir tots aquells que van igno­rar la nos­tra causa però que ara es tro­ben igual d’enfan­gats. O als que hi ani­ran ater­rant, perquè en vin­dran més. A alguns, sobre­tot als que estan en la pri­mera línia de la política o dels movi­ments soci­als, ja els vam adver­tir sense des­cans que demà els podia tocar a ells, que el que estava pas­sant a Cata­lu­nya era un avís per a nave­gants, però pro­ba­ble­ment no ens van fer ni cas. Per aquest motiu puc arri­bar a enten­dre que molts cata­lans, sobre­tot els que han patit la injustícia en pri­mera per­sona, no vul­guin saber res d’aquells que no han donat la cara per ells. Però també crec que és un bon moment per pre­gun­tar-nos, arran del cas de la sus­pensió del dipu­tat de Podem Alberto Rodríguez, si algun cop no ens ha pas­sat a tots allò de triar la pas­si­vi­tat, de no reac­ci­o­nar, fins que la desgràcia no ens ha esquinçat les pròpies carns. Aquests últims anys, per exem­ple, no fem cap lleig a les mos­tres de suport arri­ba­des des del País Basc, quan una gran majo­ria dels cata­lans ens vam posar de per­fil –soc la pri­mera que m’autoin­culpo– davant les atro­ci­tats que allà es come­tien. Segu­ra­ment aque­lla gent ens va adver­tir en més d’una ocasió que demà, ara ja avui, ens podia tocar, als cata­lans. Però com de lluny ens que­dava tot. I fins i tot m’atre­vi­ria a dir que compràvem el relat que alguns els interes­sava ven­dre’ns mal­grat que ara ens estri­pem les ves­ti­du­res. Els sona la història?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.