Opinió

De reüll

Per Picasso

Els qui van viure l’Any Miró enyoren la potència d’aquell esdeveniment

Sempre he sentit explicar meravelles de l’Any Miró als periodistes culturals més veterans. He tingut la sort de tenir a prop i fer equip amb dos dels seus referents, Jaume Vidal i Montse Frisach, als qui aquesta setmana he tornat a fer recordar aquell moment impactant que van viure el 1993. “Estimulant, descobriment, poètic, internacional. Per a mi, que era encara molt novata, aprenentatge”, em deia la Montse. En Jaume me’l definia com “el gran esdeveniment cultural de Catalunya que encara no ha estat superat”. I el cas és que s’acosta una ocasió per mirar de fer-ho: la commemoració, el 2023, dels 50 anys de la mort de Picasso. Dilluns es va constituir al Museu Reina Sofia la comissió que planificarà els actes, i que mobilitzarà nombrosos museus d’Espanya i de França. El Museu Picasso de Barcelona organitzarà una gran exposició de la seva amistat precisament amb Miró, de qui també es compliran 40 anys de la seva desaparició. La mostra es desplegarà als museus dels dos artistes i em sembla que hi haurem d’anar amb pitet. Tot Catalunya, trufada de nord a sud de llocs que van marcar la vida i l’art de Picasso, ha d’implicar-se en aquest programa per assolir la mateixa transcendència de l’enyorat Any Miró. Picasso s’ho mereix, i el país que el va veure néixer com a artista, també.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.