Opinió

A la tres

El català i els essencials

“Al meu barri molta gent parla un català imperfecte però fa goig observar com no hi renuncien

Pro­vinc d’un barri de l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona on el dia que vaig sen­tir dues mares par­lant català, en un parc infan­til, no vaig poder evi­tar fre­nar en sec per cons­ta­tar que m’equi­vo­cava. Un barri divi­dit entre les famílies que s’enor­gu­llei­xen que els seus fills siguin bilingües i les que estan rabi­o­ses perquè a l’escola, segons lamen­ten, només es parla català. Un barri perifèric on la majo­ria de polítics, quan venen de visita –i ja no els explico si estan en cam­pa­nya elec­to­ral– entren en bucle en mode amnèsic i el seu cer­vell esborra automàtica­ment un idi­oma. Un barri on els mes­tres fan una feina impa­ga­ble per aten­dre cadas­cuna de les vint o vint-i-cinc rea­li­tats que s’aple­guen a l’aula i per for­mar alum­nes com­pe­tents en més d’una llen­gua, quan molts d’aquests pro­ve­nen de famílies que difícil­ment poden pen­sar en com comu­ni­car-se quan no saben com paga­ran el rebut de la llum o les saba­tes de la cana­lla. Un barri on seria molt difícil tro­bar veïns que enten­guin de què va això de la llei de l’audi­o­vi­sual i del blin­datge del català. Un barri, en defi­ni­tiva, que no és una excepció en aquest país.

El meu barri, però, és també un barri on mol­tes enti­tats han aju­dat la població adulta a defen­sar-se prou bé en la llen­gua de la terra que els ha aco­llit. Hi ha molta gent que parla un català imper­fecte, far­cit d’incor­rec­ci­ons, però fa goig obser­var com no hi renun­cien mal­grat que el seu català inclou parau­les inven­ta­des i extirpa uns quants fone­mes. Són les matei­xes per­so­nes que, infi­ni­tat de vega­des, han tas­tat la burla pels seus errors en lloc de l’aplau­di­ment pel seu esforç, o s’han empe­ti­tit quan algú, en sen­tir-los, ha sal­tat del català al cas­tellà. I mal­grat tot, són els essen­ci­als per sal­var la llen­gua, els que se sumen per devoció i no per obli­gació, els que s’esfor­cen a par­lar català amb els fills i els nets, els que bata­llen en un entorn hos­til. Molts estu­dis con­clo­uen que l’ús del català ha emma­lal­tit, però sense aques­tes per­so­nes que fan un gran esforç de par­lar-lo, amb totes les seves imper­fec­ci­ons, pot­ser esta­ria a l’UCI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia