Opinió

De reüll

La corrupció de l’art, a judici

L’exdirectora de l’IVAM s’asseu de nou al banc dels acusats

Consuelo Ciscar, l’exdirectora de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) entre el 2004 i el 2014, s’ha tornat a asseure aquesta setmana al banc dels acusats. Condemnada ja per haver utilitzat el museu per promocionar la carrera del seu fill amb pretensions d’artista, un tal Rablaci, és jutjada ara per la compra d’obres presumptament falses de l’escultor Gerardo Rueda, pel fet que van ser creades 11 anys després de la seva mort. Ciscar és una d’aquelles espècies de sangoneres que van trobar un hàbitat ideal per corrompre sota l’empar del govern del PP, i amb una facilitat inaudita a partir del 2008, els anys de plom de la crisi econòmica mundial. Mentre els polítics reaccionaris desballestaven els sistemes públics de la sanitat, l’educació i la cultura, la fauna de paràsits a la qual pertany Ciscar es va fer d’or traficant amb aquests mateixos béns comunitaris. En el seu cas, obres d’art, un terreny tradicionalment adobat per als especuladors. No tots aquests rapinyaires han rendit comptes davant dels tribunals. Ciscar, sí, als seus 76 anys (com si en tingués 100: cap compassió). L’IVAM és un museu de referència que va superant aquest passat adolorit. Des de finals de l’any passat el dirigeix Nuria Enguita, de qui conservem un gran record dels temps en què va estar al capdavant de la Fundació Tàpies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.