Opinió

De set en set

Jujol

Dos genis junts són massa grans per perviure tots dos amb aquesta merescuda condició. Un sempre s’acaba menjant l’altre. I en el duel entre els gegants de l’arquitectura Gaudí i Jujol, el segon ha acabat eclipsat pel primer. Gaudí és una icona i atreu turisme de masses, mentre que Jujol ha arribat als nostres dies com poc més que un ajudant del primer, sense un gran centre d’interpretació que promocioni tot el seu llegat i encara injustament desconegut per la majoria (tot i que té seguidors internacionals incondicionals com l’actor John Malkovich, que sol viatjar expressament a Catalunya per visitar les obres de Jujol). És cert que en els darrers anys s’han fet passos de gegant per situar on toca la seva figura. Fa dos anys, la celebració dels 140 anys del naixement de Jujol va propiciar tot un programa d’activitats per rescatar l’obra de Jujol, liderat per l’ajuntament de Sant Joan Despí –on va exercir com a arquitecte municipal i on va deixar nombroses obres–. I ara un Ajuntament més petit, el dels Pallaresos, on es troba una de les seves obres més destacades de Tarragona, la casa Bofarull, ha aconseguit que 24 dels ajuntaments catalans i de les Illes on Jujol va deixar empremta hagin signat el Manifest Jujolià (dissabte passat). El manifest, que també han rubricat representants de la Generalitat i de la Diputació de Tarragona, és clar: “Els ajuntaments jujolians hem de ser els garants del fet que tota l’obra de Jujol sigui coneguda, apreciada i, sobretot, protegida amb polítiques urbanístiques i catalogació d’aquests béns patrimonials.” Mai no és tard quan arriba.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.