Llibres de política

S’ incrementa el nombre de polítics que aprofiten el format llibre per criticar la classe política. En aquests últims dies, per posar un exemple, i des de l’esquerra, ho ha fet la jutgessa emèrita i exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena. Critica, mentre fa un tomb arreu d’Espanya, la utilització de la mentida, el mercadeig i l’agressivitat per part de la classe política. Des de la dreta, l’exportaveu del PP Álvarez de Toledo carrega fort contra la direcció del partit per la seva destitució. Al llibre critica que tot allò que va començar com un autèntic idil·li entre ella i Pablo Casado va anar deteriorant-se amb el pas dels mesos. Diu, en concret: “La meva va ser una destitució a càmera lenta, un procés en el qual es van combinar les grolleres empentes de García Egea (actual secretari general del PP) amb les suaus empentes de Pablo Casado.” És a dir, continua en la política activa; però, en ser defenestrada, carrega a tort i a dret. Es fa difícil entendre per què continua asseguda en un escó del Partit Popular representant la circumscripció de Barcelona. Almenys, Manuela Carmena s’ha retirat del tot i fins i tot ha rebutjat vicaries d’UP.

No hi ha dubte que personalment i políticament Carmena i De Toledo s’assemblen com un ou i una castanya. Però totes dues surten rebotades del seu pas per la política i ho expliquen en un llibre. És una situació que comença a generalitzar-se. Polítics que no deien res quan tenien el càrrec i que quan són rellevats s’enfaden. Preocupa veure que hi ha perill de perdre la confiança en la política, tal com assenyalen les últimes enquestes, tant privades com públiques. Unes enquestes que, per altra banda, suspenen tots els líders polítics.

En els temps que vivim seria millor tenir una millor impressió de la classe política per molt que sigui veritat allò que denuncia Manuela Carmena al seu llibre: en la política hi ha mentida, mercadeig i agressivitat verbal. Sort que no tots són iguals.