Opinió

De set en set

Violència masclista

Aquest dijous reviurem un any més el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. I ho farem amb el sentiment bèstia de les brutals agressions sexuals que recentment s’han produït a Igualada i a Lleida i amb tantes altres manifestacions de l’atroç violència masclista que no només perdura, sinó que sembla que es vagi fent forta en una societat que se suposa avançada però que no fa res més que estampar-nos a la cara que el patriarcat i el masclisme –amb totes les seves cares– encara són ben vius. I també commemorarem aquest dia amb dues dades fetes públiques fa pocs dies que són més que alarmants. Una: que un de cada cinc homes d’entre 15 i 25 anys considera que la violència masclista no existeix i que només és “un invent ideològic” (segons el Baròmetre Joventut i Gènere 2021). I dues: les violacions denunciades a Catalunya entre el gener i el setembre s’han disparat un 45%: es denuncien (i, per tant, no es compten les que es callen) tres violacions cada dos dies. El manifest unitari que demà sonarà arreu del país deixa clar que queda un llarg camí en la conscienciació social de les violències masclistes. Per a que les dones no haguem de continuar vivint amb por, entre moltes altres accions que ho han de permetre, cal incidir en l’educació, una educació que freni els discursos negacionistes; perquè la reacció de negació per part dels homes –dels homes joves– deixa clar en quin punt estem del problema; cal evitar una extrema dreta que naturalitza unes conductes aberrants i bandejar unes xarxes socials que reforcen estereotips masclistes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.