Opinió

De set en set

L’examen

Algunes coses bones han passat en les darreres setmanes a Tarragona, relacionades amb el patrimoni, que podrien fer pensar que no està tot perdut. D’una banda, l’excel·lent recerca sobre els aqüeductes romans de Tàrraco, a càrrec d’investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), que ha facilitat la troballa del primer aqüeducte que es va construir a l’antiga ciutat, anterior al gran Pont del Diable. El director dels treballs, Jordi López, va rebre ahir el premi Tàrraco a la defensa i promoció del patrimoni mundial. De l’altra, la celebració del Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, dedicat a l’estudi dels ports romans. Aquests dies hi haurà altres actes per celebrar que fa 21 anys el conjunt de Tàrraco va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco. Més de dues dècades d’alts i baixos en la complexa gestió del patrimoni, que en els darrers temps ha mostrat la seva cara més vergonyosa amb incidents com els forats a la Torre Minerva per instal·lar-hi una bastida. En aquests 21 anys la investigació i la divulgació han anat molt al davant, però la congènita mala gestió i la poca inversió, a la cua. I ara ens trobem a les portes del 2022, un any clau perquè la ciutat ha de passar una mena d’examen per avaluar l’estat de conservació dels monuments i que, si suspèn, podria comportar que perdés la condició de patrimoni mundial. Només de pensar que aquesta pot ser més que mai una possibilitat, hauria de fer reaccionar als gestors (de totes les administracions) del nostre patrimoni i que de veritat creïn i comparteixin –ja toca– un òrgan de gestió únic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.