Opinió

opinió

On són els termòmetres?

Després de l’ensurt inicial, s’ha sabut la veritat

Aquesta talaia d’opinió d’avui posarà llum a la foscor (parafrasejant en Porta) sobre un tema que preocupa la ciutadania gironina. Vivim un intens neguit ciutadà per la sobtada desaparició dels termòmetres municipals. Uns estris antics i digitals que tan aviat et deien la temperatura com l’hora. Ha estat un misteri com a poc a poc han anat desapareixent d’ alguns carrers, places o aparcaments municipals. Després de l’ensurt inicial, s’ha sabut la veritat. Els termòmetres no han estat engolits per la gola del subsol aquós de Girona, sinó que ha estat l’Ajuntament el que ha decidit treure’ls. Es veu que ja eren massa vells, costaven de mantenir i ja no servien, vaja, i l’Ajuntament ha decidit retirar-los de la circulació. El que no sé, però, és si el consistori havia previst les reaccions de tanta gent, ja que des que no hi són tothom els troba a faltar. “Què ha passat amb els termòmetres? Els han tret?, però per què els han tret? Tan bé que anaven?”. Que no sé com vestir-me al matí, que tan bé que anaven per saber l’hora i la temperatura, que si ja formaven part de l’skyline gironí (aquest, estareu d’acord amb mi... exagerat) i fins i tot m’ha arribat un: “Aquestes coses són les que s’han de preguntar en un referèndum ciutadà, perquè feien molt de servei” (també forçat, no?).

No sé del cert quants anys tenien, més de 20 segur, i sembla comprensible que, si tota la vida tenies per costum mirar per la finestra abans de sortir de casa per posar-te en tessitura i exclamar: “Quina calor que fa!” o “Quina fred que fa!”, ara t’enyoris d’un context que t’ha desaparegut d’un dia per l’altre. Un dia vas a dormir i el termòmetre hi és i al matí següent, ja no. Mare meva, les coses de la vida!, em deia una usuària assídua d’aquesta font d’informació tan bàsica. Ella, quan era a casa de la senyora de la rotonda, sort en tenia per saber si feia gaire fred abans de sortir a fer-li la compra, i ara no sap com fer-ho. Haurà de consultar la temperatura al mòbil, li deia jo a tall de consol. No, no, el mòbil no saps mai on és però els termòmetres... sempre hi eren; encara que fossin lletjos, feien servei i, a més, segur que donaven rendiment, que estaven plens de propaganda. De publicitat, en dic jo... bé, és el mateix. No, li dic jo, és ben diferent... I mentrestant ens passen les hores que el nostre rellotge termòmetre de la Devesa mai més no ens indicarà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.