Opinió

De reüll

País retallat

Menystenir una figura com Viladot devalua la nostra cultura

Abans d’acabar l’any vaig demanar el programa de celebració del centenari de Guillem Viladot a Pau Minguet, el director de Lo Pardal, la fundació d’aquest artista i escriptor, a Agramunt, per incloure’l a l’article de les principals exposicions d’enguany, i que publicarem demà, diumenge. A algunes de les institucions de les que en diem importants, amb tants més mitjans econòmics i humans, els convindria la trempera del modest Lo Pardal, però això ja és una altra història. O potser és la mateixa, la de sempre, vaja. Que el barcelonacentrisme és un dels mals endèmics de Catalunya. El problema no és ser un país petit; ho és obcecar-se a retallar-lo amb les tisores de l’esnobisme i de l’autoodi. Sobretot per l’oest, la terra de Viladot, que tindrà un any commemoratiu d’altíssim nivell però sense el reconeixement oficial de la Generalitat. Fa uns dies va començar a circular un manifest per intentar fer rectificar el govern (fins ahir ja l’havien signat més de 1.700 persones). Menystenir una figura de la rellevància de Viladot devalua la nostra cultura i només farà que perpetuar el malestar que impera fora de la gran capital, en el mal anomenat territori, un eufemisme de perifèria. I ves que la vanitosa Barcelona potser al final ja no serà capital de res, només una urbs abstreta i aïllada del seu entorn més proper.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.