Opinió

Conflictes de Farners

Un grup de veïns se’t presenta davant de casa, et truquen a la porta i t’activen una protesta

Afi­gura’t que ets un alcalde de poble a punt de cele­brar el dia de Reis en la inti­mi­tat fami­liar (ads­criu-te al par­tit que vul­guis: aquell dia tots som tri­monàrquics). Encara desem­bo­li­ques regals, els fami­li­ars estan a punt d’arri­bar i a la cuina les olles ja fume­gen. Qui serà el rei de l’àpat? A qui li tocarà la fava? De cop, una con­cen­tració de veïns se’t pre­senta davant de casa, et tru­quen a la porta i t’acti­ven una pro­testa col·lec­tiva sobre un afer del muni­cipi. Així, sense avi­sar ni tenir en compte la data. I tu allà, aguan­tant el xàfec... Bé, doncs això és el que li va pas­sar a l’alcalde de Santa Coloma aquest sis de gener. L’esca del con­flicte: la neteja peri­me­tral de bosc que per llei es fa en una urba­nit­zació del muni­cipi. No cal dir-ho: és una actu­ació deli­cada que s’ha d’expli­car molt bé perquè veure una tala no agrada a ningú, i menys als veïns que han de supor­tar motors, crui­xi­ments de fusta, can­vis pai­satgístics i escam­pa­dissa de bran­catge. Els veïns s’inqui­e­ten, és clar, i, sense saber el fons legal de tot ple­gat, és com­pren­si­ble que dema­nin expli­ca­ci­ons. Però calia la inde­li­ca­desa d’envair l’espai pri­vat de qui les ha de donar?

A la indústria aeronàutica es parla de la “fatiga de vol” que sofreix el mate­rial dels avi­ons després d’un ús per­llon­gat en el temps. Sotmès a càrre­gues fluc­tu­ants i repe­ti­des, aquest mate­rial es com­porta de manera dife­rent a com ho feia en els assaigs amb càrrega cons­tant. És el des­gast d’una peça deter­mi­nada o de diver­ses en cadena. Actu­al­ment, s’actua amb el cri­teri fail safe, que sig­ni­fica assu­mir aquests danys ine­vi­ta­bles i pre­veure quan arri­ba­ran per tal de fer-ne la subs­ti­tució prèvia. Diria que molts alcal­des de pobla­ci­ons peti­tes, quan sur­ten ele­gits, ja pen­sen en el fail safe. I és que en aquests pobles els con­flic­tes són sem­pre cos a cos. Els ciu­ta­dans empre­nyats abor­den les auto­ri­tats al car­rer, a la botiga, al gimnàs o a la sor­tida de l’escola, sovint amb la paraula pagueta flo­tant en l’ambi­ent. No és estrany, doncs, que molts n’aca­bin tips i dema­nin la subs­ti­tució o que facin com al joc del palet: pun­tada de peu a la pedra i a la case­lla següent. Qual­se­vol altre càrrec és bo si hi ha una mica de coixí entre ges­tor i admi­nis­trat. Ah, si recordéssim més sovint la màxima dels esti­rats britànics: “My home, my castle”...!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.