Opinió

De reüll

No perdem la memòria

Aquesta set­mana ha mort, amb 103 anys, Biel Riera, l’últim super­vi­vent dels camps de con­cen­tració fran­quis­tes que hi va haver a Mallorca després de la Guerra Civil. L’any 1991, amb 72 anys, Riera va escriure el lli­bre Crònica d’un pre­so­ner mallorquí als camps de con­cen­tració, on retrata no només la cru­esa de la història vis­cuda, sinó també la imatge que el règim escam­pava dels “rojos”, en una cam­pa­nya cons­tant de des­hu­ma­nit­zació de l’adver­sari. Amb Riera es perd l’últim tes­ti­moni directe d’aque­lles atro­ci­tats, però ens queda la memòria escrita i Memòria de Mallorca, enti­tat de la qual va ser fun­da­dor.

Quan va començar la Guerra Civil, el meu pare tenia 6 anys. Amb el pare tan­cat a la presó que els fran­quis­tes van impro­vi­sar al cas­tell de Bell­ver, la mare el va obli­gar a allu­nyar-se de casa per por de les represàlies. De petita, mai no el vaig sen­tir par­lar de la guerra, ni de la post­guerra. Mai no va dir res fins ben entrats els anys noranta.

Després, l’Alz­hei­mer l’ha fet obli­dar. I ha obli­dat molt. Però n’hi ha que no s’esbor­ren. Lle­geix el diari i troba una notícia sobre la feina que fan des de Memòria de Mallorca, on par­len dels fran­quis­tes. “Aquests, el fran­quis­tes, els vaig conèixer –diu–, van fer molt de mal.” No per­dem la memòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia