Opinió

opinió

Madrid

He de reconèixer l’atrac­tiu d’haver exer­cit de peri­o­dista durant 18 anys a Madrid fent infor­mació par­la­mentària: cons­pi­ra­ci­ons, tertúlies de cafè bui­des de con­tin­gut que ama­ga­ven la veri­tat, enganys, infi­de­li­tats amo­ro­ses, infi­de­li­tats dels “amics de par­tit”, cre­ació de llocs de tre­ball a mida, peti­tes i també grans cor­rup­te­les que tenien l’eix de l’afer en l’apa­rell del par­tit polític cor­res­po­nent. Seqüències per a bons argu­ments de pel·lícules on no cal­dria haver de bus­car actors pro­fes­si­o­nals. L’obser­vació dels fets és un atrac­tiu cons­tant, com el vis­cut amb el dal­ta­baix del PP.

És curiós que en la majo­ria de les seqüències ante­ri­ors i en l’actual anem pel mateix camí, amb difi­cul­tats per aca­bar conei­xent la veri­tat. L’expre­si­dent de la CAM Igna­cio González va pas­sar uns quants mesos a la presó per acti­vi­tats delic­ti­ves després d’haver estat acu­sat d’haver espiat els seus adver­sa­ris de dins el PP mateix. Tam­poc es va acla­rir mai qui estava al dar­rere del Tamayazo. La traïció de dos dipu­tats soci­a­lis­tes, Tamayo i Sáez, que va pos­si­bi­li­tar que Espe­ranza Aguirre assolís la pre­sidència de la Comu­ni­tat de Madrid en lloc del can­di­dat soci­a­lista, Siman­cas, que havia gua­nyat les elec­ci­ons. Mai es va acla­rir qui espi­ava dia i nit la pre­si­denta madri­le­nya, Cris­tina Cifu­en­tes. La van enxam­par en moto sense por­tar casc, havent copiat uns exàmens de màster i, pocs mesos després, que­dant-se sense pagar unes cre­mes per rejo­ve­nir-se la cara en un super­mer­cat, fet que va obli­gar-la a dimi­tir.

Escàndols a dreta i esquerra d’una comu­ni­tat que sem­pre ha tin­gut difícil jus­ti­fi­car la seva existència men­tre la capi­tal és la seu d’un poder ara per ara debi­li­tat. El rei emèrit, que acon­se­guit mirar de lluny la situ­ació, i des fa uns dies el vode­vil Casado-Ayuso, que porta pre­sump­tes cor­rup­ci­ons i ame­na­ces inter­nes. Diuen que volen esti­rar la manta. Tot ple­gat fa pànic. Práxedes Mateo Sagasta deia: “Ja que gover­nen mala­ment, almenys gover­nin barat.” Un bon con­sell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.