Opinió

A la tres

La guerra de Sánchez

“El règim iranià, el govern polonès o el Maduro veneçolà muten per art de màgia d’adversaris a proveïdors

El més sorprenent de la invasió putinesca d’Ucraïna no és el fet que, malgrat l’experiència adquirida pels russos en el pirateig informàtic i en les interferències digitals en processos electorals, la batalla mediàtica l’estigui guanyant el president Zelenski per googlejada. El més sorprenent tampoc és que l’antic monologuista i còmic hagi mutat en un líder seriós que la resistència a l’invasor ja ha convertit en –estèril?– heroi nacional. El més sorprenent són les estranyes aliances que els conflictes armats teixeixen més enllà d’antigues rancúnies. El govern polonès, per exemple, fins fa quatre dies alumne díscol que la UE tenia castigat de cara a la paret per la seva tendència a escanyar els drets civils, ara seu al pupitre de primera fila i treu matrícula d’honor als exàmens d’acollida i solidaritat. Les antigues suspicàcies han esdevingut bona companyonia, fins al punt de mercadejar amb el president Biden la possibilitat de cedir als resistents ucraïnesos els seus avions de combat de fabricació soviètica . El règim iranià, abans demonitzat per la suposada cursa atòmica i amb rivalitats atàviques amb el govern dels EUA –recordem l’episodi dels ostatges a l’ambaixada de Teheran–, ara es deixa festejar per garantir petroli en cas que manqui el rus. Res comparat amb la metamorfosi de Nicolás Maduro, digne substitut del seu predecessor, Hugo Chávez, el mateix que des del faristol de les Nacions Unides proclamava el tuf de Satanàs l’endemà que hi parlés el president Bush fill. “Que maques són les banderes veneçolana i dels Estats Units quan estan de costat”, afirma ara un desconegut Maduro després de veure els ianquis disposats a aixecar-li l’embargament petrolier. Contradiccions de la guerra de Putin, en realitat per a nosaltres la guerra de Sánchez d’ençà que va decidir fornir Zelenski amb armament espanyol. I Putin? Home, molta intel·ligència estratègica no sé si la té una persona que a la llista de països hostils hi ha posat Taiwan –l’existència del qual no reconeix la seva aliada Xina– o Andorra, que no té exèrcit propi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.