Opinió

A la tres

Felip VI, l’impuntualíssim

“A l’antic imperi espanyol els reis ja no hi són benvinguts, ni tan sols quan arriben tard a la cita

Ara que la guerra putinesca ha tornat a afuar les urpes del colonialisme –aquesta vegada a les mateixes fronteres de la Unió Europea–, fa patxoca veure en quines escorrialles ha quedat l’antic imperi espanyol. Ho podria resumir el sol contrast de dues escenes: del rei Joan Carles I esbroncant Hugo Chávez amb el famós “¿Por qué no te callas?” al nou president de Xile, Gabriel Boric, esbrocant aquesta setmana el rei Felip VI perquè va arribar tard a la seva presa de possessió. És tan sols una cirereta amargant més al cistell de calbots que tragina la defectuosa monarquia parlamentària espanyola, hereva d’un imperi on no es ponia el sol i que ara, en canvi, s’enfonsa en la posta i el declivi. En tenim un bon exemple cada any que volen commemorar el Dia de la Hispanitat, eufemisme que els digníssims indígenes han rebatejat amb el nom que veritablement es mereix: genocidi. L’efemèride, abans ridícula exhibició de genuflexions, ha esdevingut l’escenari perfecte on els legítims presidents electes tiren en cara als antics imperialistes el record dels seus saquejos. El més eixerit de tots, el de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, l’escriptor i polític que ha tornat les esquerres al poder i que en el primer punt del seu programa electoral hi té no mossegar-se la llengua. Gràcies a això els imperialistes espanyols col·leccionen una bona colla de merescudes rèpliques. Des de “Que el rei espanyol ens demani perdó” fins a “A mi no em paga Repsol”, López Obrador representa allò que els pobles opinen quan en lloc de morrió tenen urnes. Ara s’hi ha afegit un altre president, Boric, que a més de perdre el respecte als espoliadors també ha aconseguit desplaçar del poder les dretes explotadores. Pel que fa a Felip VI: les cròniques cortesanes ens van explicar que va fer tard al matrimoni després de frustrar-se-li anteriors enamoraments; després hem vist que feia igualment tard a perdre el pànic escènic a parlar en públic –sort de les classes de la Letícia–, i ara és impuntual als compromisos internacionals. Posta i declivi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.