Antics refranys de casa nostra
“De bruixes a Llers i de pa a Fortià n’hi ha més que en tot l’Empordà”
En coneixem algun que va en contra del maridatge, com aquest: “Si et vols casar bé, fes-ho el trenta de febrer”... Pel que fa a les dones, tenim: “Als quinze anys, cap dona és lletja”, “Ni casa cantonera, ni dona finestrera”, “Madrastra? Amb el nom basta”, “Mares que teniu filles, no les deixeu pas ballar, que elles són perillosetes com el vidre de trencar”... Respecte al trànsit de la vida a la mort: “Bona mort, Senyor, però per als altres”, “Amb salut i diners, no ens falta res”, “Els uns patim, els altres patam i, al final, tots petem”, “Qui té febre no té fred”...
Parlant de la teca, trobem: “La carn fa carn i el vi fa sang, i dos vints fan quaranta”, “Vi vell i oli novell”, “L’hoste i el peix, als tres dies put”, “El que vulgui bona caça, a comprar-la a la plaça”, “No es pot dir blat si no és al sac i ben lligat”... Usos i costums: “Alaba la mar i queda’t en terra”, “Deixar és germà de tornar”, “Els parents els dona Déu, els amics te’ls tries tu”, “Per saber parlar, cal aprendre a callar”, “Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents”, “Quan la Candelera plora, l’hivern és fora”, “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot”, “Per Sant Josep, la múrgola treu el bec”, “Maig arribat, hivern acabat”...
D’altra banda, amb referència a localitats empordaneses, cal recordar que hi ha aquests: “A Cabanelles, totes les dones són femelles”, “A Cabanes hi va qui en té ganes”, “A Cantallops porten esclops”, “A Darnius, els que no s’han mort són vius”, “A Vilabertran són merdissers”, “A Peralada, gent honrada”, “A Terrades, alguns lladres i a Navata, un toca l’altre”, “A Vilacolum amb un pet apaguen el llum”, “A Masarac són encantats”, “Agullana, vida sana”, “Això és cert com el rellotge de Cabanes, que a les dotze tocava migdia”, “Boira a Pení, bon temps a venir”, “De bruixes a Llers i de pa a Fortià n’hi ha més que en tot l’Empordà”, “El secret de Cadaqués només el sabien els del poble i els forasters”, “A Castelló són gent bona, quan se’n van al llit truquen a la dona”, “Mitja de garró, filla de Lladó”, “Això és com la processó de Navata, l’un darrere l’altre”, “Com la cobla de Vilanant, que se’ls va fer de dia tot assajant”, “El rovell de l’ou de l’Empordà podria ser Borrassà”...
