Esport, res de política

Ensumo la flaire que aquest envelat de l’anxova que en diuen Jocs Olímpics d’hivern del Pirineu però que haurà de portar el nom d’una ciutat, com tots els Jocs, millorarà els registres de ridícul còsmic aconseguits per la marca Espanya, el comissari Borrell i l’oficina de l’espanyol de Cantó a Madrid. Fa pujar la mosca al nas, però, que sigui el govern del 52% el que munta el pessebre amb convicció de caganer. Aquí ens expliquen un acord tècnic per quines disciplines es faran a Catalunya i quines a l’Aragó, però des d’allà diuen que no és cert, que estan en la “desconfiança absoluta”. O sigui, que, com diria l’àvia Neus, es tenen “una confiança que fot fàstic”. La Colau, que en aquest cas és coherent perquè no vol els Jocs, deixa que trafiquin i ella no diu ni piu, si no li estiren la llengua. El primer rampell d’aquesta gresca va ser de l’exalcalde Xavier Trias per la candidatura del 2026, i ves que algú no pensi que per als Jocs del 2030 podran fer com amb l’aeroport del Prat, i venir un dia i anomenar-los Jocs Josep Tarradellas. Aquesta setmana decidiran si, a la consulta, hi poden votar els quatre gats (en respectuós sentit metafòric) de l’Alt Pirineu o les tres llebres (també en respectuós sentit metafòric) del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. Avança, després del retorn amb victòria per 2 a 1 amb Albània, la instal·lació de pantalles gegants per veure la selecció espanyola en el mundial. Esport. Tot és esport. Res de política.