Opinió

A la tres

Som-hi, desobedients civils!

“És entendridor afirmar que ens apuntaríem a la resistència passiva sense el coratge dels que ho van fer

El 71% dels votants independentistes catalans estarien disposats a practicar la desobediència civil segons l’enquesta del Catalonia Global Institute, un entendridora predisposició que dibuixa un perfil a mig camí del coitus interruptus i dels deixebles del marquès de Sade. En primer lloc, cal advertir l’obvietat que ens trobem davant una enquesta i, tal com acostumen a constatar els delirants sondejos electorals, una cosa és allò que confessem en públic i una altra ben diferent el que acabem votant d’amagat. O sigui, que veuríem en què quedaria aquesta legió patriòtica a l’hora de la dramàtica i coratjosa veritat. En segon lloc, l’enquesta no hi aprofundeix, però és interessant repassar els referents històrics que han alçat aquesta bandera per comprovar fins a quin punt estaríem veritablement disposats a imitar-los. Començant per Henry David Thoreau, pare fundador de la desobediència civil el segle XIX, que, després de negar-se a pagar els impostos que cobrava el govern esclavista dels EUA, va acabar vivint sol en una cabana enmig del bosc renunciant a totes les comoditats materials i tecnològiques. Quin sacrifici similar podem esperar de ningú de nosaltres, que la segona setmana de confinament ja somiquejàvem perquè no podíem celebrar el tec setmanal al restaurant preferit? I què m’en diuen, d’en Gandhi, alumne avantatjat de les teories d’en Thoreau, que va defensar la seva causa amb llargues vagues de fam que li van acabar xuclant greix i musculatura fins a donar-li l’aspecte esquelètic amb què tots el recordem? De debò ens hi apuntaríem, nosaltres que només de sentir a dir que el món s’acaba correm a buidar d’oli de girasol i paper de vàter les prestatgeries dels súpers per assegurar-nos bona amanida i higiènica digestió?. Sobre en Nelson Mandela, una altra de les figures il·lustres de la desobediència civil, ja sabem que li va tocar veure passar la vida rere uns barrots, i de la fi d’en Martin Luther King no hi cal afegir res més. Apa, som-hi, doncs, desobedients civils, però siusplau, no tornem a jugar de farol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.