Teràpia floral

Girona ha vis­cut, un any més i sense la tena­lla de la pandèmia, una nova edició de Temps de Flors. Una autèntica injecció d’auto­es­tima per a la ciu­tat, que ha sen­tit repe­ti­da­ment com la bellesa dels espais i dels mun­tat­ges flo­rals fan de Girona la més bonica i més agra­da­ble de les ciu­tats del nos­tre entorn. No podem negar que els espais ador­nats cre­a­ti­va­ment i amb la per­cepció suprema de colors, llum i olors acti­ven les emo­ci­ons. Girona, en aquest cas, sí que emo­ci­ona, i més ho faria si l’ener­gia que desprèn es man­tingués durant tot l’any. Acos­tu­mats com estem que tenim una enveja de ciu­tat, recla­mem que la ciu­tat sigui això, una mos­tra d’equi­li­bri flo­ral, de vege­tació i de ver­dor, sem­pre. Tenim tot el que fa falta: vege­tació, espais sin­gu­lars, flors, aigua, llum i per­so­nes. Els visi­tants han tor­nat a casa més rela­xats, a pesar de les llar­gues cues, menys estres­sats i més con­tents que abans. Girona ha con­tribuït d’aquesta manera al benes­tar de moltíssi­mes per­so­nes. És sabut que les flors ens fan ser a tots una mica més feliços. Tot i que hi ha clares referències a la natura com a font natu­ral de benes­tar, no exis­teix el reco­nei­xe­ment científic sobre els efec­tes terapèutics de les flors. I, no obs­tant això, es des­cri­uen efec­tes posi­tius sobre l’empa­tia, l’estat d’ànim, la cre­a­ti­vi­tat i l’estrès. A més, les flors nete­gen l’aire i ens par­len. No serè jo qui, des d’aques­tes rat­lles, generi un debat que no por­ta­ria enlloc. Pot­ser és l’efecte pla­cebo, però us puc ben asse­gu­rar que envol­tat de flors em sento molt millor. I això també ho pro­voca Temps de Flors. Girona ha tan­cat aquesta edició amb èxit, un més d’entre tots aquells esde­ve­ni­ments anu­als que fan de la ciu­tat un espai únic. Prop de qua­tre-cents mil visi­tants i un impacte econòmic que sobre­passa els deu mili­ons d’euros donen pro­ves de la mag­ni­tud de l’esde­ve­ni­ment. Cal feli­ci­tar l’orga­nit­zació per la regu­lació dels acces­sos i pels iti­ne­ra­ris molt més fàcils i segurs. Hem tro­bat a fal­tar cose­tes, com patis inte­ri­ors, alguns de llarga tra­dició com Sant Lluc, Sant Nico­lau, les Sarraïnes, la Pabor­dia, Sant Martí, la Car­bo­nera i els patis del car­rer de la Força. El temps també hi ha acom­pa­nyat per a bene­fici de la res­tau­ració, hotels i comerç. Us asse­guro que dues set­ma­nes després em sento millor que la set­mana abans de Temps de Flors. Deu ser l’efecte pla­cebo o deu ser la pri­ma­vera, qui ho sap.