Opinió

Raça humana

Treballadors que fan falta

Quan en el tombant de segle J. M. Le Pen associava immigració i delinqüència sabia què feia amb aquella fake precursora: crear alarmisme per pouar vots en les aigües putrefactes de l’odi. Un dels primers defensors patris de l’idea criminalitzadora fou Aznar, que proposà suspendre els acords de cooperació amb països exportadors de mà d’obra per evitar l’efecte crida dels bàrbars del sud –no hi ha efecte crida, sinó efecte expulsió: l’empobriment!– i impedir l’ascens dels ultres –insòlit, sabent d’on ve!– Llàstima que l’escriptor mexicà Carlos Fuentes li fes saber que castigar econòmicament el Tercer Món per estalviar banderes a l’extrema dreta és el mateix que obrir camps de concentració i forns crematoris per evitar que ho faci Hitler. D’aquests episodis han passat vint anys i soc del parer que malauradament Europa s’ha anat convertint en una fortalesa que atrapa els ciutadans en els murs de la por, la gran coartada de tot mal govern. Per això saludem amb esperança la nova reforma del reglament d’estrangeria plantejada pel ministre Escrivá: pretén facilitar residència i treball regular a la població migrada, atès que hi ha sectors com ara el transport, l’agricultura, la construcció i l’hostaleria amb greus mancances de personal. Val a dir que l’anterior canvi del reglament (novembre del 2021) ha propiciat que uns 10.000 joves no acompanyats hagin obtingut els corresponents papers i hagin entrat al mercat laboral. Són mesures a la vegada humanitàries, pragmàtiques i socialment necessàries. Esperem que es debatin a consciència i arribin a bon port.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.