Opinió

Fotos de Farners

Tres nens que en el moment del clic ja haurien de ser a casa de la família acollidora

Obro el Twitter per saber amb què ens entretindran avui els nostres líders suprems d’ERC, Junts i la CUP. Engego el carallotòmetre i a veure fins on marca avui l’agulla. Quina en diran per fer veure que fan alguna cosa? Guaita què em surt! Fa uns dies l’Ajuntament de Santa Coloma va organitzar un “acte de benvinguda als infants saharauís [sic] procedents dels campaments de refugiats de Tindouf” i que han estat acollits per una família del poble. Van assistir a l’acte l’alcalde i la regidora d’Acció Social (tots dos d’ERC), a més de membres de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí. La foto, estudiada, com sempre es fa en aquests casos. Hi veig vuit adults amb somrís impostat, disposats en bateria (sobretot, fotògraf, que no se t’escapi de l’enquadrament el conducator de la Generalitat que tenim penjat a la paret de darrere) i tres nens asseguts, ben centrats i aguantant una bandera de la seva nació. El del mig sembla ben bé que estigui pensant: què hi foto, jo, aquí? Tres nens que en el moment del clic ja haurien de ser a casa de la família acollidora, o anant en bicicleta, o banyant-se a la gorga d’en Vilà, sense haver de passar per les propagandes municipalistes de cara a la galeria. Tres trens nens que de ben segur no són el paradigma de la descripció d’Horaci a l’Art poètica: “El jove imberbe, quan per fi s’allibera del tutor, es diverteix amb cavalls i amb gossos i amb l’herba del prat assolellat.” Aquests nens, un cop alliberats de la vigilància paterna, els tocarà aprendre, en un camp assolellat —massa assolellat i sense un bri d’herba—, com es carrega el fusell o com podrien alliberar el seu tutor, que està sent torturat en una masmorra marroquina. Tres nens a qui potser un dia algú els explicarà que mentre un alcalde i uns regidors de poble es fan partícips de la bona acció humanitària d’una família anònima, el partit que els té enrolats dona suport a un govern espanyol que ha abandonat el poble sahrauí a la seva sort, tot signant uns acords i una amistat indecent amb el govern del Marroc.

Qui sap si en el mateix moment de fer aquesta foto sobrera que contemplo a Twitter uns soldats del rei dèspota ja disparen contra els seus pares i tutors. Per a vergonya d’aquests regidors, també d’aquesta ignomínia tenim fotos a l’hemeroteca. I també hi somriu tothom.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.