Opinió

opinió

El ‘Gran hermano’ estiuenc

L’efecte directe de la calor ha sulfurat el dia a dia

Aquest estiu que ja deixem enrere ha estat com un Gran hermano: la majoria de famílies i/o amics s’han apilonat en apartaments, càmpings, segones residències..., superant la densitat de població per metre quadrat. Si tenim en compte que les temperatures han estat extremadament elevades, no s’han pogut fer gaires activitats a l’aire lliure si no eren arran d’aigua. La convivència intergeneracional s’ha fet més complexa perquè l’efecte directe de la calor ha sulfurat el dia a dia, i l’ha convertit, també, en un reality show. Llegia a mig agost un tuit d’un metge que deia: “Les vacances amb nens petits no són estrictament vacances, doneu-los el nom que vulgueu, però vacances no ho són.” Permeteu-me que formi part de l’audiència del “Gran hermano estiuenc” i observi i escolti els moviments dels concursants. El primer motiu de discussió a marina sol ser on plantar el paraigua, tants caps tants barrets. Si pares l’orella pots seguir converses ben divertides de les famílies veïnes: “Mira, mira... que n’està de bo aquell paio, quins abdominals tan marcats i quin moreno que llueix. Està molt bo!”, comentava una mare a una altra. I el nen, que sempre té la parabòlica a punt, li engalta: “Mama, per què et fixes en aquell home si ja tens el papa?” La mare, enriolada i sense saber què respondre, envermelleix. “Mira, fill –li diu el pare–, això és com el futbol. Tu saps que jo soc del Barça, no? Però també miro el Liverpool, eh? Doncs això és el mateix.” El futbol pot arribar a ser molt didàctic i convincent, perquè el nen es conforma amb l’argument i ja no torna a replicar.

I si a la platja és complicat mantenir les relacions familiars, no vull imaginar-me a l’interior de les residències d’estiu. Els àpats en colla són divertits i difícils de digerir: que si jo no hi poso mai quètxup, que aquesta mainada no saben què és passar una guerra, que no et pots aixecar de la taula, que si els gelats no són per a cada dia... I quan menys t’ho esperes, apareix el més petit de la colla totalment conill i diu: “S’han acabat els colors!” M’hi jugo un pèsol que no encertaríeu la imatge real si fos un concurs televisiu. Doncs el vailet entra al menjador aguantant amb la maneta les boles de diversos colors del netejador del vàter. El lector podria afegir-hi tantes situacions quotidianes d’estiu que la llista seria interminable. I si se sent identificat amb aquest article del Gran hermano, probablement és algú que necessita vacances quan torna de vacances.

I que bé que s’hi està, a casa!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.