A la tres
Enrampada als genitals
“El TSJC anul·la la multa a l’empresa Naturgy. Un cop més el poder judicial rebrega el poder legislatiu i executiu
“En aquest país encara hi ha qui es pensa que es pot governar des de les grans empreses energètiques que s’estan lucrant amb la crisi, però aquí hi som nosaltres per a demostrar que manen els ciutadans i per gravar aquestes companyies amb un impost.” Podria ser perfectament el discurs radical del nou president xilè, l’esperançador Gabriel Boric, o del vell Maduro de Veneçuela, però no, són afirmacions que corresponen al president espanyol, Pedro Sánchez, durant el duel amb Feijóo al Senat. És clar que davant un oponent tan gris com l’actual líder del PP fins i tot Sánchez, avorrit com una peixera de musclos, pot brillar i tot. Bé, ens el creurem el dia que l’impost sigui una realitat. Mentrestant, la trista i elèctrica realitat trucava a la porta la mateixa tarda del debat. El titular ja ho deia tot: “Naturgy no haurà de pagar una multa per haver tallat la llum a l’anciana que va morir a Reus.” Ho deia tot perquè és un recordatori contundent de la crueltat amb què actuen aquesta mena de companyies: no els importa que en l’etapa final de la vida una dona es mori per l’incendi provocat per l’espelma encesa en la foscor d’un implacable tall de llum per impagament. I ho deia tot perquè reflecteix on queden les multes –i on quedarà l’impost anunciat per Sánchez– quan es tracta de desafiar els veritablement poderosos. TSJC ha anul·lat el mig milió d’euros amb què la Generalitat va sancionar Naturgy per incompliment de la llei de pobresa energètica, que d’ençà el 2015 obliga a demanar un informe als serveis socials abans de tallar la llum als desfavorits. Els arguments de la resolució judicial són tota una enrampada als genitals: la multa no procedeix perquè la llei no estava prou desplegada. És igual que hagués passat un any des de la seva entrada en vigor i és igual que, un cop més, el poder judicial rebregui el legislatiu i l’executiu. Potser sí que n’hi ha que es pensen que els països es poden governar des dels despatxos de les grans empreses. Alguns només s’ho pensen, d’altres manen des de l’ombra.
