Opinió

Keep calm

L’altra política

La política ins­ti­tu­ci­o­nal espa­nyola i cata­lana sem­bla un deco­rat de cartó pedra col·locat aquí per dis­si­mu­lar l’altra política, soter­rada i molt més deci­siva. Lluny de les esce­ni­fi­ca­ci­ons par­la­mentàries, amb un sos­tre de vidre reforçat per sobre­en­te­sos, ame­na­ces i el ciment armat del sis­tema judi­cial, aquesta altra política con­di­ci­ona la rea­li­tat tant o més que les lleis impre­ses al BOE o al DOGC. El Cata­lan­gate, per exem­ple, és un cas d’espi­o­natge que valida de facto que con­tra l’inde­pen­den­tisme tot està permès. Aquest cons­tre­nyi­ment de l’espai de lli­ber­tat ideològica té una tra­dició fèrtil. L’any 1984, Felipe González –a hores d’ara encara ocu­pat a refu­sar la ics dels GAL– va decla­rar que el cata­la­nisme democràtic era un ins­tru­ment més perillós que no pas... l’assas­si­nat! “El ter­ro­risme del País Basc és una qüestió d’ordre públic, però el ver­ta­der perill és el fet dife­ren­cial català”, va dir. Last but not least, el minis­tre de l’Inte­rior, Mar­laska, acaba de vin­cu­lar inde­pen­den­tisme amb ter­ro­risme. L’ama­ble invi­tació que van rebre mol­tes empre­ses perquè aban­do­nes­sin la seu fis­cal a Cata­lu­nya rubrica un camí. Estic con­vençudíssim que el dis­curs de Felip VI la nit del 3 d’octu­bre del 2017 alena la flama de la mirada vio­lenta del segu­rata que impu­ne­ment va amenaçar la meva filla d’“arren­car-li el cap” perquè por­tava una este­lada. El llen­guatge no és només des­crip­tiu, sinó que també pot ser per­for­ma­tiu. Els enun­ci­ats per­for­ma­tius són aquells que, en dir-se, ja rea­lit­zen l’acte. Si algú t’amenaça, en certa manera ja està exe­cu­tant l’amenaça, perquè la inse­gu­re­tat i la por s’han infil­trat en tu. Un enun­ciat del llen­guatge és inse­pa­ra­ble de la cre­ació de rea­li­tats. Si Pedro Sánchez i el seu govern poden esce­ni­fi­car inter­na­ci­o­nal­ment que Espa­nya és un règim de lli­ber­tats com­ple­tes és perquè els has com­prat l’uni­corn de la taula de diàleg i, coac­ci­o­nat, els has blan­que­jat el nega­ci­o­nisme de la repressió. Sí: una exe­cució amb bales de fogueig és, és també, una exe­cució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.