Opinió

Hipocresia

La prostitució té nom de dona, com ho és la misèria al món. I els que s’hi enriqueixen tenen nom d’home

La hipo­cre­sia és un con­cepte d’arrel lla­tina i grega que sig­ni­fica aquell com­por­ta­ment fals, fin­git, una màscara que amaga una rea­li­tat amb argu­ments fins i tot inten­ci­o­na­da­ment fal­sos. La veiem en política, en les grans empre­ses i en la comu­ni­cació social, també en la inter­pre­tació esbi­ai­xada de les opi­ni­ons dels altres. Estem envol­tats d’hipòcri­tes i el gran pro­blema és que no els sabem dis­tin­gir d’aquells que són ínte­gres de pen­sa­ment i de con­ducta. Alguns exem­ples ens per­me­ten enten­dre millor la hipo­cre­sia d’avui. Estem en la dècada de la igual­tat, la pari­tat i la inclusió social. És cert que les pro­cla­mes van en aquest sen­tit, però la rea­li­tat ho des­men­teix. S’han eli­mi­nat els ani­mals en els circs, aquells cavalls que vol­ta­ven i els lle­ons que obrien la boca, però man­te­nim ani­mals en els zoològics, en les cor­ri­des de toros, en els cor­re­bous i enga­biem ocells exòtics, amb l’argu­ment trampós de la tra­dició. I ens pre­gun­tem, amb l’ús del pen­sa­ment lògic i la raó con­tras­tada, si es tracta d’una tra­dició o de la pèrdua dels valors morals i de la intel·ligència. Cons­ta­tem com el nom­bre de regi­do­res en alguns ajun­ta­ments és supe­rior al de regi­dors però no així al Par­la­ment de Cata­lu­nya ni al de l’Estat espa­nyol. Aquest dese­qui­li­bri és supe­rior en els par­tits de dre­tes. I seguim par­lant d’igual­tat. Hi ha menor presència de dones en els con­sells d’admi­nis­tració, menys dones catedràtiques d’uni­ver­si­tat i cap en els llocs de poder a l’Església.

La hipo­cre­sia més repug­nant és l’escla­vi­tud nor­ma­lit­zada dels nos­tres dies, la de les dones pros­tituïdes en bor­dells, sot­me­ses a les màfies, enga­nya­des, forçades, tal com ho eren els esclaus dels segles pas­sats, per impo­sició i com a valor de com­pra­venda. La pros­ti­tució té nom de dona, com ho és la misèria al món. I els que s’hi enri­quei­xen tenen nom d’home. I davant d’aquesta situ­ació mafi­osa ens obli­dem que sem­pre que algú parla d’igual­tat entre les per­so­nes sense con­dició de gènere, de drets adqui­rits i de democràcia plena, ignora que avui patim aquesta lacra social que ens hau­ria d’aver­go­nyir com a soci­e­tat. I no creuré en la igual­tat fins que no canviïn aques­tes rea­li­tats. I per can­viar-les neces­si­tem polítics ferms en les con­vic­ci­ons, lleis que hi acom­pa­nyin i coherència entre pen­sa­ment, pro­cla­mes i acció. La resta és pur maqui­llatge. I par­lem d’igual­tat? Hipo­cre­sia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia