Opinió

Bruixeria prop de casa

S’ha dit sempre que quan les bruixes tenen un poder més gran és a la nit de Sant Silvestre

A Figueres hi havia hagut un capellà amb les idees molt clares, segons deien. Una vegada li van preguntar insidiosament: –Mossèn, vós hi creieu en aquestes carallades de les bruixes? –Home! No, no hi crec. –Però, així, n’hi ha o no n’hi ha? –Oh! D’haver-n’hi, sí que n’hi ha!

Joan Guillamet, antic professor meu al batxiller, va tractar aquestes qüestions en un llibre titulat Bruixeria a Catalunya. I Carles Fages de Climent publicà el llibre de poemes Les bruixes de Llers, il·lustrat amb dibuixos d’un jove Salvador Dalí. Se n’han explicat tantes coses, de les bruixes! És el conte de mai acabar.

Com ara aquesta: Un propietari rural anava en cotxe d’Avinyonet a Llers i es va haver d’aturar tot apressat per orinar. Davant seu veié de sobte una dona tota vestida de negre, amb un boc hirsut, també negre, a cada costat. Aquella visió tingué la virtut d’estroncar-li la pixera de cop i fugí corrents, cames ajudeu-me.

S’ha dit sempre que quan les bruixes tenen un poder més gran és a la nit de Sant Silvestre, la darrera de l’any: “Per Sant Silvestre, les bruixes entren per la finestra”, es deia llavors. I també: “Per Sant Silvestre, les bruixes van en destre.” Per deslliurar-se del seu poder malèfic calia posar-se una peça de roba a l’inrevés, segons marcava la tradició. “Si ets ullprès al dematí, / Déu et curi i Sant Martí. / Si ets ullprès al migdia, / Déu i la Verge Maria. / I si ets ullprès al vespre, / Déu et curi i Sant Silvestre.” Antigues recomanacions en vers, aquestes.

Fages de Climent les evocava així: “Bruixes esgarrapaires i peludes de cella! / Per la planura oberta del clàssic Empordà, / pel Terraprim sorrenc i la sagnant Garrotxa / –domeny del trabucaire, la llebre i el senglar– / de vostres barballeres de crines de panotxa / i el ronc bruel que fèieu, qui no en sentí a parlar?” I també: “De Llers, terra de bruixes, la màgica contalla / d’un cap d’Empordà a l’altre, no l’heu sentida a dir? / A mitjanit encenien la falla / dels focs follets que apagava el matí”. O, encara: “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. / Fa sol i plou, les bruixes fan un ou. / Raïm d’abril, els núvols s’emborratxen. / Glaça a l’estiu, / pren til·la el tamariu. / Amb boira i vent / s’empaiten les paitides. / Amb boira i neu / el somni es torna lleu”...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.