Opinió

Sedició... empordanesa

Però vaja: segur que quan la comissió territorial concreti el full de ruta farem via

Els canto que un grup d’amics ens hem proposat la independència de l’Empordà. Estem en el moment de globus sonda i els concilis els celebrem a cala Pelosa. I això de celebrar no és un dir: en paral·lel a les ponències, mentre un esganya el peix, l’altre esparraca les patates i aquell fa l’allioli. Com que quan no ens servim de cassola ho fem d’olla i da capo, no tenim cap pressa però és que estem encallats en aquest atzucac: la independència comarcal cal projectar-la només a l’Alt Empordà o també ha de contenir el Baix? Els essencialistes reclamen que només per a l’Alt perquè, denuncien, el Baix ja és poc més que el parc temàtic dels estiuejants pel canvi i un estat associat de Girona; altrament asseveren, on va imaginar Maragall el pastor i la sirena? En canvi, els que el nostre director en diu civetistes, intermediaris, equidistants, negociadors, ponts aeris, terceres vies, neoautonomistes i moderadors creuen que la independència del conjunt empordanès posaria oli a les relacions (?) entre Sant Feliu de Guíxols i Figueres; de més que el caràcter del Baix, amorosit pels comunistes amb masia, bronze i suquet estival, diluiria un pèl el tarannà feréstec dels veïns de Víctor Català, efecte col·lateral dels encreuaments de porcs domèstics amb senglars i dels ressons dels trabucs carlins de la veïna Garrotxa. Però vaja: segur que quan la comissió territorial concreti el full de ruta farem via. Per això la taula de negociació del simposi prenadalenc inclourà dos convidats clau del Baix: un, perquè les seves cançons de taverna estovin els hiperventilats Sabaters de la Plana; i l’altre, repòrter estat, perquè, per facilitar la digestió independentista, talli en juliana –tots de la mateixa mida i curts– els arguments polítics que es clouen en “No: la pregunta que m’havíeu de fer és etcètera”. Passat, doncs, el gual, el projecte preveu arribar a l’alliberament empordanès a través de les unanimitats que han de produir-se al llarg d’un procés d’innombrables costellades i –al Baix, acostumats als gustos de la capital– sarsueles; amb tot, i malgrat que ara l’Estat diu que s’ha desdit del calibre sediciós, haurem de ser prudents encara que puguem semblar traïdors: haurem d’estar pendents que una botifarrada no sigui vista com un desordre públic agreujat, i Bramon, de casual, i la senyora Gay, d’Aware Clothing, no es presentin amb els tancs per Santa Cristina d’Aro.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.