Opinió

De reüll

Un sol escadusser

Hi ha una referència a Charlotte Brönte en la primera trobada entre Christian Grey i Anastasia Steele a Cinquanta ombres d’en Grey que voldria obviar perquè l’interès que ell mostra demanant si la passió literària d’ella esclata, com una poncella que s’obre al món, és arran de la lectura de la més gran de les tres germanes Brönte o per Jane Austen respon al clixé. Al de l’estereotip de dona a seduir que té apetència per la literatura femenina i romàntica sense que el depredador llegeixi més enllà de grans finques rurals, lords turmentats, cels emboirats i llars de foc enceses i amb moltes ànsies de casar-se. Ella li etziba un títol que el depredador no es pensava: Tess d’Urberville de Thomas Hardy. No és una menció atzarosa tenint en compte la hipocresia i violència sexual, el subtext de les novel·les victorianes, i que 175 anys després no s’ha erradicat, és explícit i amb depredadors impunes. Aquest fons no es percep en les portades embellides amb estampats florals, a punt per col·locar-hi la tassa de te i la safata amb pastissets de cogombret damunt el tapet de ganxet, de la col·lecció del Club Victoria de Viena Edicions. Són tan llamineres i lluminoses que els lectors que s’estrenin, com Anastasia Steele, es sorprendran del novembre etern que oculten: el del món de les Brönte, finques rurals, cels emboirats, llars de foc enceses i un sol escadusser.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.