Opinió

De reüll

D’ajudar a omplir

D’acord, ja hi estem i ajudem. Cadascú segons el seu poder adquisitiu i potser no ben bé el cap de setmana que arrenca la campanya, perquè cau a final de mes i les dates no són les més apropiades per a cap despesa extraordinària. Però cada any ens hi troben, a milers de catalans, comprant una cistella d’aliment bàsics o fent una aportació monetària per al Gran Recapte, perquè les xifres de pobresa a Catalunya són colpidores i sents que no pots girar-hi l’esquena. A mitja campanya –acaba el dia 6 de desembre–, la Federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) alerta en l’últim informe Insocat que la pobresa es cronifica i que més d’un 12% dels catalans, tot i tenir una feina remunerada, no en fan prou i viuen per sota del llindar de la pobresa. La classe treballadora, aquella que per mitjà del treball pot sostenir-se, s’empetiteix a passes gegantines i l’espai que deixa és ocupat des de fa més d’una dècada per la dels treballadors pobres. Treballes, cobres i has de prioritzar entre les factures que et cauen a partir de l’1 de cada mes. El lema de la campanya del Gran Recapte, Ajudar omple, és cert, sobretot anímicament per al que dona. Però garantir que tothom tingui cada dia un plat a taula no hauria de dependre d’una acció col·lectiva de beneficència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.