opinió
Bons propòsits
Si no comencem des de casa, des de la nostra ciutat, no ens en sortirem
No sé si us passa el mateix. Però a mi cada cop em costa més dir als meus fills que han de pensar a fer del món un lloc millor. Entre el cop d’estat judicial que pateixen els espanyols, les baralles entre els partits, aquí i allà, l’augment dels desequilibris socials, la tornada del masclisme conservador i la pèrdua de valors humanistes, el panorama que estem regalant als qui ens succeiran és desolador. I pel camí, la destrucció progressiva i ferotge de l’ecosistema, la pèrdua del contacte personal i l’aïllament que provoca l’enxarxament tecnològic mal entès, està allunyant la nostra mainada del món ideal que van imaginar els nostres pares. I nosaltres mateixos, admetem-ho. Aquest dilluns vaig sentir com l’advocat Manel Mir evidenciava, en un acte de rebuig a la modificació de la llei sobre la sedició a la plaça del Vi de Girona, que és a les nostres mans la resolució d’aquest atzucac. D’aquest i de molts altres. Què caldria fer? Podem continuar aturats mirant com el consumisme ens segueix ofegant? O continuarem deixant que l’opi del poble, com deia aquell, en forma de gladiadors de la pilota, encara blanquegi les nostres consciències i les tiranies? Si no comencem des de casa, des de la nostra ciutat, des del nostre barri, no ens en sortirem. Hem de militar de forma activa en la decisió de garantir un esdevenir millor a les generacions futures. Cert que tampoc podem sucumbir al desànim i al fatalisme. Seria el camí més curt cap a la deixadesa i el menfotisme i, per tant, cap a la covardia. Però tampoc podem ser unes il·luses a l’hora de pensar que la responsabilitat és en mans dels governs, de les escoles o dels generadors de continguts. Mirar cap a un altre costat no evitarà la trompada. És un repte col·lectiu, una aventura que ens interpel·la a tots i a totes, però que ens lliga individualment a la responsabilitat com a pares, com a veïns, com a companys del mateix viatge. Si no en sabem prou, dediquem temps a aprendre. Si no tenim prou forces, no despistem les que ens queden i, si cal, cerquem ajuda. Els experts albiren que la recuperació econòmica no es començarà a notar fins al 2024. S’acaba tot just el 2022 i ens queda tot d’incerteses. Serà un any complicat, de sacsejades electorals, socials i econòmiques. Que el nostre propòsit pel 2023 sigui afrontar-lo amb audàcia, intel·ligència i serenor, en definitiva, amb valentia. Els ho devem i ens ho devem.
