opinió
Pessebre de Can Roseta
Amb cada pas que hi fas t’adones de la riquesa del nostre patrimoni
La paraula “roseta” em porta records d’infància, quan l’avi Joan em deia “roseta” i m’abraçava. De fet érem unes quantes “rosetes” a casa: la mare, les germanes i jo, potser una mica més mimada al ser també la seva fillola. Era una manera de dir-me bonica, paraula que, etimològicament, ve del llatí bonus, que vol dir bo. Per això, a punt d’iniciar un nou any, que desitjo sigui bo i bonic, et proposo la visita d’aquest espai bucòlic que agafa el nom de la casa pairal que l’acompanya. Una experiència de natura i artesania al bosc de suredes més màgic que tenim al Gironès i, probablement, el millor bosc de Catalunya, perquè amb cada pas que hi fas t’adones de la riquesa del nostre patrimoni cultural.
La Remei Mulleras és l’artesana, dona excepcional, carismàtica i plena de tendresa que ens acull i ens explica el seu do, el seu art, el seu somni. Amb les seves mans creatives i un cor amorós que li ve de mare, sempre et tindré present Mercè, la tardor del 1999 s’inspira a fer amb suro una església que estima des de la seva infància, la de Cartellà. Ella pensa, imagina, crea, busca l’escorça i altres trossos de surera que més li agraden, afegeix pedres, figures, algun objecte que recicla, ho pinta i ho posa en el millor lloc possible. Un espai que és un dels recursos turístics de la vall del Llémena, així com una oportunitat per fer salut. Ja saps que passar un parell d’hores al bosc redueix l’estrès, baixem el cortisol i els nivells d’adrenalina i ens relaxem, i com que ens sentim bé, generem més oxitocina, hormona de la felicitat.
El pessebre de Can Roseta té vint-i tres anys, hi trobem un itinerari de natura i cultura amb cent vuitanta escenificacions amb monuments emblemàtics i un homenatge als oficis que han marcat les nostres arrels. Podem anar-hi tot l’any, però en aquestes dates, quan la foscor fa un ball amb les llums nadalenques, passejar-hi té encara més màgia.
Bosquetà d’ofici, l’avi em parlava d’arbres, de pipes de carbassa, d’herbes remeieres, de la força dels roures, de fer la migdiada sota un pi i de la màgia de la natura. Cada any quan visito el pessebre de Can Roseta, penso com li agradaria haver conegut aquest espai de natura i artesania que abraça un bosc de suredes de bellesa idíl·lica que respira pau i vida.
