opinió
Adeu 2022
El 2022 s’acabarà al meu entorn amb activitats senzilles i sentides
A punt d’acomiadar l’any 2022 sense cap mena d’estrès parlo amb algunes amigues que tampoc es preocupen gens per com traspassar l’any. Potser és un tema generacional, potser és perquè venim d’uns caps d’any amb covid i les consegüents restriccions de trobades (i les necessàries mascaretes), o potser perquè l’economia no està per malbarataments. El cas és que aquest 2022 s’acabarà al meu entorn amb activitats senzilles i sentides però sense lluentors.
Tinc amics que celebren l’aniversari (quanta gent que conec va néixer el 31 de desembre!) i per tant serà un sopar d’aniversari. Els més esportistes participaran en la cursa de Sant Silvestre de Girona d’aquesta tarda (amb la d’avui ja són 17 edicions). Tinc amics que ara mateix van a buscar bolets (es veu que encara se’n troben no sé on) i després se’ls mengen en família. En tinc que, com cada any, es traslladen a la casa rural que han llogat per fer la seva personalitzada celebració (si féssim un referèndum aquesta seria l’opció guanyadora). Conec els qui han volat per acomiadar l’any en alguna ciutat meravellosa, envoltats d’amics que normalment viuen lluny (són els més joves i representen el percentatge menor d’activitats de Cap d’Any d’aquest 2022 al meu voltant).
I mentre estic escrivint aquesta columna, comptant modalitats de celebracions de Cap d’Any per a aquesta nit, m’entra un correu electrònic d’una estudiant de doctorat de la UdG a qui dirigeixo la tesi. És iraniana i no celebrarà el Cap d’Any. Està al seu país, preocupada i deprimida per la situació que estan vivint. Em diu que cada cop és pitjor i que se senten abandonats per la comunitat internacional des de ja fa massa temps. “Com es pot explicar, si no, que ens facin fora de les universitats per ser dones i ningú no ens ajudi?”. Em pregunta quin sentit té continuar la seva recerca doctoral sobre gènere a l’Iran quan les seves conclusions no serviran per res. No és fàcil donar-li resposta i encara menys des d’una posició tan còmoda com la nostra (reitero la sort de ser dona a Europa), però estic convençuda que el seu país necessita dones joves com ella que es qüestionen per què servirà la recerca de gènere a l’Iran. Les preguntes són el desencadenant de les revolucions i la millor manera de començar el 2023.
