Opinió

A la tres

Regals, regals i més regals

“Infants a qui ningú no ha ensenyat que hi ha límits i que la felicitat no s’embolica amb paper de grans magatzems

L’exageració feta regal, la desesperació per acumular com més objectes millor i l’anhel per aconseguir més que no pas els altres té el moment àlgid en dates com Nadal i Reis. De la vetllada familiar de quan érem petits i un tió ufanós i ben alimentat es limitava a cagar una o dues joguines, un grapat de dolços i els productes pel sopar de torn hem passat en pocs anys a participar en una bacanal consumista sense mesura en què l’excusa és fer que els desitjos, tots els desitjos, dels més petits de la casa es facin realitat. Mercadegem sense pudor amb una màgia comprada a cop de talonari i omplim el menjador amb paquets grossos i petits curulls de llaços de colors que amenacen de col·lapsar uns infants a qui ningú no ha ensenyat que hi ha límits i que la felicitat no s’embolica amb paper de grans magatzems. Els experts qualifiquen el fenomen com el dels “nens hiperregalats” i alerten que la cosa va més enllà de si la canalla rep deu, quinze o trenta objectes. No és tant el nombre en si mateix com la incapacitat del nen o de la nena d’assumir-ne les conseqüències. Vaja, que alimentar l’afany desmesurat del nostre fill o filla d’obtenir com més regals millor els acabarà convertint en persones que no toleren la frustració i en futurs adults possessius i superficials. Tot un quadre.

Aquests mateixos experts recomanen a pares i mares, a més, fer un exercici de responsabilitat i reduir a quatre els presents que obtindrà l’infant. En concret: un objecte que li faci molta il·lusió, una cosa útil com sabates o roba, una cosa educativa com ara un llibre i una experiència que pugui compartir amb la família. Sobre el paper la proposta fa molt de goig, però els experts no sembla que hagin tingut en compte un aspecte clau: la resta de la família. Avis, oncles, cosins i padrins entraran en competició ferotge per veure quin és el regal més gran i car que poden fer a les criatures. I l’educació en valors volarà per l’aire altre cop mentre en silenci pares i mares es fan la promesa que l’any vinent no defalliran. O no tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia