Tornem a ser canari

Que de pressa que ha après a moure’s per la villa y corte l’exalcaldessa de Gavà! Vivim dies de lluïment per a la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que de moment s’espolsa les puces del patètic episodi dels trens massa amples o els túnels massa estrets. Ja practica amb excel·lència l’esport preferit del govern més progressista de la història. Una vegada més han fet canari la ciutadania, que acabarem pagant i recosint l’estrip que han fet ells. Quan la pífia esclata mediàticament prova de refredar-ho uns dies dient que ho investigaran i que cauran caps. Què coi havien d’investigar si feia un any i mig que sabien el tema i el tenien amagat? Després proven de fer passar per destitucions la jubilació d’un parell de tècnics menors i, en veure que no cola, ahir van fer llepar el cap gros de Renfe i la secretària d’estat. Però l’inefable Revilla, que és a qui es tracta de fer content per si se’n torna a necessitar el vot, no en fa prou i vet aquí que, a través dels pressupostos de l’Estat, es faran arribar diners a Cantàbria i Astúries perquè els governs autònoms puguin fer que el servei de trens de rodalies sigui gratuït fins al 2026. I això que la ineficiència no ens havia de costar res, segons encara defensen. Quatre anys de franc al tren que pagarem una vegada més entre tots com a homenatge als inútils dirigents destituïts; uns dirigents que a hores d’ara ja deuen tenir un bon destí promès, com toca a tot cap de turc que s’hi presti. Canari, altre cop, la ciutadania.