Opinió

Keep calm

Porta a porta per la llei de l’embut

A casa fa molts anys que sepa­rem resi­dus de manera escru­po­losa, a vega­des vore­jant l’obsessió. Però es veu que la majo­ria no ho feia i fa un any, i sense pro­var cap mètode menys inva­siu, es va implan­tar la reco­llida porta a porta. El resul­tat no admet dub­tes, i si la taxa de reci­clatge vol­tava el 35% amb els con­te­ni­dors al car­rer, ara no baixa mai del 80%. En espera escèptica de quins seran els efec­tes en la taxa de reco­llida d’escom­bra­ries, podem que­dar-nos aplau­dint les dades o gra­tar una mica i fer-nos pre­gun­tes. D’entrada el desit­jat reci­clatge domèstic té com a efecte prin­ci­pal estal­viar feina a les plan­tes de clas­si­fi­cació i trac­ta­ment, que cobren per fer-la. Però un cop admès com a impres­cin­di­ble, la qüestió és si el sis­tema porta a porta és l’únic eficaç, com el món muni­ci­pal ens vol fer empas­sar. L’únic seg­ment de població que no se’n sent és aquell que és a casa a totes hores els 365 dies l’any. Per a la resta, és un petit escla­vatge saber que tres o qua­tre dies a la set­mana, a par­tir d’una hora i no abans, pots treure la brossa al car­rer. Hi ha més alter­na­ti­ves que des­car­re­gar tota la res­pon­sa­bi­li­tat en el ciu­tadà. Si els con­te­ni­dors domèstics del porta a porta incor­po­ren un xip, res impe­deix adop­tar con­te­ni­dors col·lec­tius que també s’obrin amb un xip i que esti­guin sem­pre a dis­po­sició. Seria una manera més ama­ble i menys coac­tiva de fomen­tar acti­tuds cíviques i de pas­sada estal­vi­a­ria anar al poble veí per dei­xar les espi­nes del peix quan mar­xem de vacan­ces amb el risc que ens enxampi un agent cívic. El muni­cipi veí és sis vega­des més gran en població, i també gene­rant resi­dus. Per tant, allà el foment del reci­clatge té un impacte poten­cial sis vega­des supe­rior, però no s’hi implan­tarà porta a porta. No es veu via­ble per la seva estruc­tura social i pobla­ci­o­nal. A peu de con­te­ni­dor, dema­nar que se separi la brossa és arris­car-se a ser amenaçat. L’exem­ple és real i no anecdòtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.