Literatura fiscal

Cada any el fiscal general de l’Estat publica una memòria de la seva actuació al llarg de l’any judicial anterior, ordenada per seccions segons la seva activitat i els delictes perseguits. Per exemple el 2018 les seves classificacions habituals van resultar superades i van haver d’introduir un apartat singular pel referèndum del 2017, el capítol V: “Actuació de la fiscalia amb relació al procés secessionista a Catalunya.” En la publicació d’enguany (amb relació al 2022) l’independentisme català hi apareix dins la secció dels terrorismes etiquetat amb el nom de “Movimiento violento independentista catalán”. Deu ser la nova nomenclatura postdesjudialització… S’hi fa una llista dels danys i una suma total dels delictes comesos. La llista està elaborada amb uns criteris que recorden, més que Kafka, aquella famosa classificació fantàstica dels animals que feia Borges segons la qual eren dividits en: (a) que pertanyen a l’emperador, (b) embalsamats, (c) ensinistrats, (d) garrins, (e) sirenes, (f) fabuloses, (g) etc., (m) que acaben de trencar el gerro, (n) que de lluny semblen mosques. Fixeu-vos-hi: col·locació de pancartes (8), talls ferroviaris / carreteres (2), danys bandera (1), danys línies ferroviàries (1), danys pirotècnics (5), danys públics / privats (2), danys símbols franquistes (7), desordres públics (1), manifestació il·legal (11), crema de banderes (1), crema de símbols (10), total (54). A banda de la fabulació de tot plegat i l’absurda repetició de conceptes, quina eloqüència amb la persecució dels danys als símbols franquistes! (plagi dels animals dissecats de Borges?). Llàstima que aquesta literatura fiscal comporti persecucions i penes reals amb complicitats polítiques doloroses.