Opinió

TRIBUNA

Llibertat de pensament

“La magistrada del TC María Luisa Segoviano em va impactar quan va dir que “els tribunals [europeus] no entenen que, a Espanya, per protegir la llibertat d’expressió cal limitar la llibertat d’expressió”
“Limitar la llibertat d’expressió implica limitar la crítica. I aquesta limitació afecta negativament la llibertat de pensament

Fa un parell de mesos, a finals de febrer, vaig par­ti­ci­par com a con­vi­dat en una taula rodona al Foro de la Cul­tura de Valla­do­lid. Amb el títol gene­ral d’Odiad, mal­di­tos, l’objec­tiu era deba­tre, des de molts àmbits del conei­xe­ment, sobre les diver­ses mani­fes­ta­ci­ons de l’odi, la into­lerància i la dis­cri­mi­nació, i ana­lit­zar la capa­ci­tat que tenim per cons­truir espais de con­vivència i res­pecte. En la taula rodona en què vaig par­ti­ci­par com a espe­ci­a­lista en genètica, neu­rociència i edu­cació vam par­lar sobre com influ­ei­xen i s’inter­re­la­ci­o­nen l’herència i l’entorn, inclo­sos els entorns edu­ca­tius, per fer que siguem com som, ens com­por­tem com ho fem i pen­sem d’unes deter­mi­na­des mane­res. En aca­bar em vaig que­dar a escol­tar la següent taula rodona, sobre els límits a la lli­ber­tat d’expressió.

La Decla­ració dels Drets Humans del 1948 recull de manera explícita, a l’arti­cle 19, el dret a la lli­ber­tat d’expressió: “Tot indi­vidu té dret a la lli­ber­tat d’opinió i d’expressió; això com­porta el dret a no ésser inqui­e­tat per causa de les opi­ni­ons”, diu tex­tu­al­ment. Tan­ma­teix, sovint es matisa dient que aquest dret pot ser res­trin­git legal­ment en diver­sos casos, per exem­ple per pro­te­gir la segu­re­tat pública, sal­va­guar­dar el dret a la repu­tació i la dig­ni­tat d’altres per­so­nes, inclo­ses les rela­ti­ves a cre­en­ces, etcètera. La lli­ber­tat d’expressió es rela­ci­ona direc­ta­ment a la de pen­sa­ment, que també és reco­llida de manera explícita a la Decla­ració, a l’arti­cle 18.

A què treu cap tot això que explico? En la taula rodona sobre els límits a la lli­ber­tat d’expressió hi par­ti­ci­pava, entre altres per­so­nes, la feia poc nome­nada magis­trada del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal María Luisa Sego­vi­ano, que, segons es diu, per­tany al sec­tor pro­gres­sista. Una de les seves pri­me­res inter­ven­ci­ons em va impac­tar. Par­lava sobre els casos en què els tri­bu­nals euro­peus han con­tra­dit els espa­nyols en con­dem­nes per fer ús de la lli­ber­tat d’expressió. Va dir, tex­tu­al­ment, que “aquests tri­bu­nals [euro­peus] no ente­nen que, a Espa­nya, per pro­te­gir la lli­ber­tat d’expressió cal limi­tar la lli­ber­tat d’expressió”.

Mal­grat QUE pugui sem­blar un con­tra­sen­tit, perquè en prin­cipi si es limita la lli­ber­tat d’expressió no es defensa aquest dret sinó que es coarta, s’acos­tuma a jus­ti­fi­car en la sal­va­guarda de la segu­re­tat pública i del dret a la repu­tació i la dig­ni­tat d’altres per­so­nes. Són aspec­tes que, sens dubte, tenen impor­tants con­no­ta­ci­ons ideològiques, com malau­ra­da­ment sem­bla intuir-se en algu­nes sentències de deter­mi­nats tri­bu­nals. Més enllà d’això, limi­tar la lli­ber­tat d’expressió afecta greu­ment la lli­ber­tat de pen­sa­ment. Aquí vull anar a parar.

Quan es va pre­sen­tar en públic la Decla­ració dels Drets Humans es va dir, segons tex­tos reco­llits poste­ri­or­ment, que la lli­ber­tat de pen­sa­ment cons­ti­tu­eix “la base i l’ori­gen de tots els altres drets”. A la qual cosa el Tri­bu­nal Euro­peu dels Drets Humans (TEDH) hi va afe­gir que és “la base de la soci­e­tat democràtica”. Amb els conei­xe­ments actu­als sobre neu­rociència edu­ca­tiva, que és la dis­ci­plina acadèmica que ana­litza de quina manera la madu­ració pro­gres­siva del cer­vell afecta els apre­nen­tat­ges i també com l’edu­cació influ­eix en la cons­trucció del cer­vell, sabem que la manera com es cons­tru­eix i madura el cer­vell con­di­ci­ona com pen­sem i ens com­por­tem, a través de les xar­xes neu­ro­nals que es van esta­blint en funció de l’edu­cació que rebem i de com la rebem. També sabem que el pen­sa­ment està estre­ta­ment lli­gat a la parla. Mal­grat que podem pen­sar en imat­ges, sons i sen­sa­ci­ons, els pen­sa­ments com­ple­xos s’estruc­tu­ren al vol­tant de les parau­les, ja siguin par­la­des o silen­ci­o­ses, reproduïdes dins el nos­tre cer­vell. Dit d’una altra manera, l’expressió oral, què diem i com ho diem, i també què ens diuen i què ens dei­xen dir, afaiçona el nos­tre cer­vell i, en con­seqüència, influ­eix en què pen­sem i com ho pen­sem.

La lli­ber­tat de pen­sa­ment no és abso­luta, perquè depèn de la nos­tra capa­ci­tat d’ima­gi­nació. Tan­ma­teix, un ambi­ent social que sigui favo­ra­ble i que pro­mo­gui el pen­sa­ment intel·lec­tual i la crítica poten­cia la ima­gi­nació i la lli­ber­tat de pen­sa­ment, afa­vo­rint l’esta­bli­ment de con­ne­xi­ons neu­ro­nals entre les zones del cer­vell impli­ca­des en aques­tes fun­ci­ons. Limi­tar la lli­ber­tat d’expressió implica, per tant, limi­tar la crítica. I aquesta limi­tació afecta nega­ti­va­ment la lli­ber­tat de pen­sa­ment. La qual, com diu el TEDH, és la base de la soci­e­tat democràtica. En comp­tes de limi­tar la lli­ber­tat d’expressió, com defen­sen alguns, no seria més democràtic cons­truir espais de con­vivència i res­pecte on valo­rar les crítiques per eixam­plar la lli­ber­tat de pen­sa­ment?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia