No estem preparats per a tanta bici
La bicicleta no és l’enemic del cotxe i és l’element més vulnerable a les carreteres
La insistència de l’Ajuntament de Cadaqués perquè es restringeixi la circulació de bicicletes per la GI-614 (única carretera d’accés al poble per a tothom des de Roses) pot semblar una petició exagerada, però crec que respon a una preocupació sincera davant el problema de les cues de vehicles, les imprudències i la sinistralitat. Si estàs de vacances, entomes les cues de trànsit amb més o menys paciència, darrere d’una o unes quantes bicicletes. Ara bé, si estàs treballant, et desesperes. La solució del Servei Català de Trànsit, que no accepta la petició, és implantar mesures de senyalització i alerta. D’acord, no està de més, però el que realment cal, amb urgència, és adaptar el país a la sobtada proliferació de ciclistes a les carreteres. No estem preparats. No hi ha una bona xarxa per a bicicletes que les separi del trànsit rodat i són moltes les carreteres que s’haurien d’adequar amb vorals o ampliar-ne els existents. Tampoc costaria tant. De fet, el mateix Servei Català de Trànsit disposa d’uns informes que així ho recomanen. La bicicleta no és l’enemic del cotxe i és l’element més vulnerable a les carreteres. La majoria de ciclistes i conductors de vehicles actuen amb prudència. Ja sabem, però, que no sempre és així; hi ha conductors imprudents i també ciclistes. Penso, per exemple, en un ciclista que em vaig trobar, fa uns dies, quan jo circulava a baixa velocitat en cotxe per una carretera secundària, just després d’un revolt. Ell pedalejava per la calçada contrària, malgrat que la via estava clarament senyalitzada amb dos carrils, un d’anada i un de tornada. Resultat: me’l vaig trobar de cara, al meu carril. Vaig frenar i ell va aconseguir esquivar-me. Es va aturar i vaig pensar que em demanaria disculpes, però la meva sorpresa va ser quan em va increpar tot i haver comès ell la imprudència. Aquell mateix dia vaig ser testimoni d’una altra situació lamentable. Un grup deixava les bicicletes aparcades en un carrer de pas del nucli antic d’un poble. Un veí, que passava pel lloc en cotxe, com fa habitualment, va ser escridassat pels ciclistes perquè circulava per allà, quan, en realitat, eren ells els que no podien estacionar-hi. Cal molta pedagogia, informació, sentit comú i un pla seriós, amb actuacions immediates i normes per a tots els implicats.
