A la tres
Un patró preprocés
“Quan més suport ha tingut la possibilitat d’una Catalunya independent és quan les formacions feien passos endavant per aconseguir-la o, com a mínim, així s’entenia
Uns 700.000 vots, 666.000 per ser més precisos, segons podien llegir dilluns en aquest diari, van fugir de les forces independentistes en les eleccions de 23-J en una combinació entre abstenció i decantament pel vot útil que va perjudicar Junts, la CUP i, especialment, ERC. El vot partidari de l’Estat propi s’enfonsava en els darrers comicis fins al 28%, el percentatge més baix assolit en els darrers anys i lluny, llunyíssim, del gairebé 52% que es va obtenir tan sols fa dos anys, en les eleccions al Parlament del 2021. Què ha passat en aquest temps? Segur que la pèrdua s’explica per un conjunt de factors, per exemple el tipus de convocatòria, però sens dubte un dels que hi poden haver influït és que l’electorat percebi que els partits independentistes no estan fent prou o no ho estan fent prou bé. M’explico. Quan més suport ha tingut la possibilitat d’un estat català és quan les formacions feien passos endavant per aconseguir-la o, com a mínim, així s’entenia. Si anem als baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), podem veure que els moments àlgids de suport a la independència van ser el juny del 2016, però en especial de l’octubre del 2017 al març del 2018, quan els partidaris van arribar al 49% i oscil·laven entre el 47 i el 48%. Després d’això, disminueix fins a l’actual 42%.
No és estrany que l’electorat segueixi aquest mateix esquema, i més quan, tot i la duresa de l’exili i el manteniment de la repressió, aparentment el nivell de conflicte amb l’Estat ha baixat arran de l’indult dels representants del govern i de les entitats sobiranistes que van participar en l’1-O. Superats els moments durs del procés, amb una Esquerra que ha apostat pel diàleg amb el PSOE, i uns Junts i la CUP que s’hi oposen però no encaren una alternativa, i tots plegats sense estratègia conjunta, els electors que hi havien confiat se’n desmarquen. I molts, fins i tot, opten pel PSC i Sumar amb un patró de vot dual en les generals que ens trasllada a abans del 2010 i, en tot cas, abans del procés. Per pensar-hi.
