Converses des de Sant Feliu (2)
La ciutat és bruta, ho diu tothom. Només cal sortir de l’àrea comercial i del passeig de Mar per veure com s’acumula la brutícia
Les converses en vacances flueixen amb més naturalitat. Es parla que s’ha resolt, parcialment i després de molts anys, la senyalització d’accés al pàrquing del mercat de Sant Feliu de Guíxols, fins fa poc inexistent, a pesar dels problemes que cada dia es generen entre els que van al pàrquing i els qui no. Però l’alegria mai és total, perquè si bé s’ha fet la senyalització horitzontal aprofitant les obres del carrer Juli Garreta i s’ha permès un gir a l’esquerra al passeig de Mar d’accés a un pàrquing privat, la insuficient informació i l’absència de senyalització vertical segueixen creant problemes entre els conductors. Dels gossos, n’hi ha per fer-ne un llibre. A la platja, els primers banyistes del dia s’han de discutir amb els propietaris dels gossos que corren per la sorra. És conegut que els gossos són un problema greu que ningú s’atreveix a encarar. No hi ha cap fanal, cantonada, portal o paperera on no hi hagin pixat. Al mercat, lloc cèntric i concorregut, he comptat més de seixanta punts de pixarades. I les tifes tampoc són una excepció. La ciutat és bruta. I no ho dic jo, ho diu tothom. Només cal sortir de l’àrea comercial i del passeig de Mar per veure com s’acumula la brutícia. Les jardineres de davant del monestir darrerament fan de paperera. A l’interior és una altra ciutat. Al carrer d’Huguet veureu un exemple del quart món. Els veïns de la carretera de Girona, alguns que gestionen pisos turístics, es queixen de la velocitat dels vehicles i de la fressa de les motos. Les velocitats superen els vuitanta quilòmetres per hora, de nit i de dia, en un carrer de velocitat màxima de 30 que ni la policia compleix. Els passos de vianants són invisibles als ulls dels conductors i són l’únic camí a l’escola Gaziel. Ni els radars funcionen. Els reflectors i l’elevació dels passos de vianants són necessitats peremptòries que no passen per la ment ni dels tècnics ni dels polítics. És una pena, tenint en compte el baix cost que tenen i la seguretat que donen. I a tot això, els ciutadans troben a faltar més policia al carrer per fer complir les ordenances i per donar sensació de seguretat. Seria una manera de controlar aquells incívics, el trànsit i els lladregots que s’aprofiten dels confiats. Els regidors haurien de fer més carrer i menys despatx. D’això es parla i així us ho escric.
