Que no ens atabalin massa

Sobre el tema de l’ali­men­tació, i la bon­dat o la peri­llo­si­tat d’aquest ali­ment i d’aquell altre, abans la gent tenia unes idees molt clares. Quan dic idees clares vull dir exac­ta­ment això, idees clares, que no és el mateix que idees encer­ta­des. La gent estava segura que men­jar pata­tes era més salu­da­ble que men­jar mon­ge­tes, per exem­ple, que la lli­mona “dis­si­pava”, que una copa d’anís després d’un bon àpat aju­dava a pair... A base d’uns prin­ci­pis gas­tronòmico-medi­ci­nals tos­su­da­ment defen­sats la gent ha con­ti­nuat vivint i emma­lal­tint com de cos­tum, és a dir, d’una manera impre­vista i inex­pli­ca­ble.

Ara ja no tenim idees clares, equi­vo­ca­des o no; ara tenim idees con­fu­ses. A cada moment ens diuen que és bo el que con­si­deràvem dolent, i que és per­ju­di­cial allò que cre­iem benèfic.

Als Estats Units, l’Ins­ti­tut Naci­o­nal del Càncer reco­mana que hom mengi fruita, ver­dura i cere­als –els més natu­rals que es puguin tro­bar– i que es defu­gin els grei­xos, els pro­duc­tes deri­vats de la llet i l’alco­hol. No s’acon­se­llen tam­poc els olis vege­tals, que sug­ge­rei­xen com a subs­ti­tu­tius del llard i la man­tega els met­ges espe­ci­a­lis­tes en malal­ties del cor i en arte­ri­os­cle­rosi. Si no m’equi­voco, la llet és con­si­de­rada molt favo­ra­ble en deter­mi­na­des malal­ties diges­ti­ves, i la ver­dura és des­a­con­se­llada en unes altres...

¿Vol dir, tot ple­gat, que ha arri­bat el moment que hau­rem de “triar” la malal­tia, que ens estan con­di­ci­o­nant de manera que quan segui­rem una dieta per a l’estómac “sabrem” que estem obrint les por­tes al càncer?

Una fe exces­siva en les con­ti­nues i sovint con­tra­dictòries afir­ma­ci­ons dels científics podria crear una angoixa segura, molt pit­jor que les pos­si­bles con­seqüències de la ingestió de certs ali­ments. La con­fusió és tan gran que un soviètic asse­gura que ha acon­se­guit un èxit espec­ta­cu­lar con­tra el càncer –i con­tra mol­tes altres malal­ties– amb un medi­ca­ment inte­grat per substàncies bio­ac­ti­ves que es tro­ben a la carn, el peix, els ossos, la llet... La llet, que uns ame­ri­cans diuen que pre­dis­posa al càncer!

Jo sem­pre he cre­gut que tots aquests savis tenen raó. Però abso­lu­ta­ment tots, encara que diguin les coses més opo­sa­des. I tenen raó, pre­ci­sa­ment, perquè es con­tra­di­uen els uns als altres, de la mateixa manera que les coses es con­tra­di­uen: és segur que la llet, la mata­fa­luga o la mel van bé per a això i mala­ment per a allò. I com que no men­jar res –que és el que entre tots ells ens pro­po­sen– és impos­si­ble, em sem­bla que el més pru­dent es men­jar una miqueta de tot... Així no ens pene­di­rem, d’aquí a dos anys, d’haver pres­cin­dit d’un ali­ment que ales­ho­res ens diran que es indis­pen­sa­ble.