Canalitzant mons
És difícil una adaptació sense un acostament, però és impossible sense acompanyar aquell que arriba
Les veus reaccionàries invaliden la diversitat cultural i d’altres fan una crida a fer passos endavant, a aterrar. Establir diferències entre les dues visions seria erroni, atès que la base de què parteix la primera és intel·lectualment nul·la. Els moviments migratoris fan que renasquem constantment. Quan hom migra, reneix. Quan hom rep, també. Hi ha parts de nosaltres que només descobrirem compartint espais socioculturalment diferents dels que estem acostumats a compartir.
L’enfocament en les diverses cultures que viuen en un mateix lloc sovint es posa únicament sobre aquelles persones que aporten unes altres creences, maneres de pensar i maneres de fer. És difícil una adaptació sense un acostament, però és impossible sense un acompanyament real al desenvolupament personal d’aquell que arriba. Si podem adquirir –i, de vegades, apropiar-nos-en– les maneres de meditar del país X, per què ens costa tant comprendre la dinàmica diària d’una persona que ens aporta un altre significat a les diverses accions que duu a terme en el seu dia a dia?
Mercantilitzar les expressions culturals és el mateix que escoltar-les, entendre-les i reconèixer-les com les pròpies? Potser tots ens hauríem de fer la pregunta de com vivim la pròpia cultura i com l’expressem. Què simbolitza per a nosaltres, quin impacte té sobre els altres i si ens deixa canalitzar el nostre món i el dels altres.
És aquí on el concepte de l’evolucionisme cultural desprèn un debat profund. De què depèn? Necessitaríem una revisió profunda de consciència social per iniciar aquest debat; si no, hi prendríem mal. La qüestió és que la realitat no ens permet ajornar-lo gaire temps. Parlar de la necessitat del coneixement i l’acceptació real de les múltiples cultures que existeixen al mateix lloc, avui, al barri, a la ciutat, a Catalunya i arreu, és convivència.
El cost de la mobilitat és canalitzar de quina manera es gestionen les persones del destí que m’ha tocat per motius voluntaris o forçosos. El benefici de la mobilitat no pot dependre només de l’origen del qual vinc, també del lloc on he aterrat. Tenir l’oportunitat de conèixer-me i de conèixer. De canalitzar mons.
